el Magrib i la djihad a Al Andalus
Les dades que es van coneixent sobre els presumptes autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils apunten a una trama gihadista formada fonamentalment per ciutadans marroquins. No pot sorprendre aquella composició perquè els ciutadans del país magribí constitueixen el gruix del radicalisme islamista violent que opera a Espanya i, particularment, a Barcelona i a la resta de Catalunya.
El gihadisme d’origen marroquí constitueix una amenaça per a Espanya, França o Bèlgica pel pes dels nacionals del país veí en l’emigració resident en aquestes tres nacions, però representa una amenaça de primer ordre per al mateix Marroc, les autoritats del qual estan reclamant més intercanvi d’informació i més col·laboració amb els països d’aquesta banda de la Mediterrània.
Segons estimacions no oficials, es calcula que entre 1.600 i 1.700 ciutadans del Marroc s’han desplaçat en els últims tres anys a Síria o a l’ Iraq per combatre a les files dels grups extremistes. Molts d’ells estan tornant a Europa o al seu país a mesura que veuen que el proclamat Estat Islàmic s’està enfonsant com a conseqüència de les derrotes que pateix en mans de les diferents coalicions que el combaten.
La tornada d’aquests retornats amb experiència terrorista inquieta Rabat, sobretot tenint en compte la inestabilitat de la regió: Líbia s’ha convertit en un no-estat en el qual campen tota classe d’extremismes, a la zona sahariana operen diferents sigles gihadistes, algunes d’adscrites a Al-Qaida o el Daeix, i la col·laboració de Rabat amb Alger és inexistent.
La radicalitat gihadista a Espanya també té passaport marroquí. Durant l’any passat es van practicar a Espanya 69 arrestos de persones sospitoses de vinculacions amb el terrorisme islamista. D’aquells detinguts, 31 eren ciutadans del Marroc, una xifra superior als de nacionalitat espanyola que eren 25, tres dels quals d’origen marroquí.
Fins al mes de juliol passat, la xifra oficial de radicals que havien sortit d’ Espanya per combatre a Síria i l’ Iraq s’elevava a 216, dels quals el 64% eren de nacionalitat marroquina. Des de començament d’any, gairebé el 54% dels 54 detinguts per gihadisme eren de la mateixa nacionalitat.
Tots els paràmetres que s’analitzin porten a la mateixa conclusió: la presència a les files del terrorisme gihadista d’una majoria de ciutadans marroquins. Passa una cosa semblant quan s’examina la xifra de menors d’edat que s’han afegit a les files de la gihad. Això és rellevant si es té en compte que el principal sospitós de l’atemptat de Barcelona amb prou feines té 17 anys.
El jutge de Vigilància Penitenciària i de Menors, José Luis Castro, va exposar a juliol algunes dades significatives en un curs sobre el terrorisme internacional organitzat a El Escorial per la Fundació Víctimes del Terrorisme i el Centre Memorial de Víctimes del Terrorisme. Entre el 2003 i el 2008 només es va registrar el cas d’un menor jutjat en relació amb el terrorisme gihadista, en concret la de l’11-M. Entre el 2015 i el juliol del 2017, tot i això, la xifra de menors encausats que havien arribat al jutjat s’elevava a 27, la qual cosa posava en relleu la creixent implicació de joves en el moviment gihadista, com s’ha corroborat a Barcelona.
Segons les dades del jutge, la majoria són menors de nacionalitat espanyola, tot i que d’origen marroquí, procedents de Ceuta, Melilla o Catalunya, que es radicalitzen per internet. Procedeixen de famílies “molt pobres” en les quals es donen “situacions calamitoses”, amb absència de control familiar sobre el menor.
L’any passat es va conèixer una sentència del Tribunal Suprem en la qual es condemnava una xarxa de reclutament que operava a Ceuta i el Marroc i que entre el 2012 i el 2013 va captar i va enviar a Síria ni més ni menys que una trentena de gihadistes tant espanyols com marroquins.
Totes aquestes dades han impulsat la col·laboració policial i judicial amb el Marroc, una col·laboració que resulta molt estreta i que s’assembla a la desenvolupada amb França en la lluita contra ETA.
Els cossos policials dels dos països intercanvien informació i desenvolupen operacions conjuntament, fins al punt que agents dels dos països es desplacen al país veí per participar o seguir de prop les investigacions.
El passat 25 d’abril, per exemple, els Mossos d’Esquadra van desenvolupar una operació amb la policia federal belga i els serveis antiterroristes del Marroc en la qual van ser detinguts nou sospitosos, vuit dels quals eren nacionals del país veí. Agents belgues i del Marroc es van traslladar a Barcelona per seguir les investigacions de prop. La DGST marroquina i el cos nacional de policia van desenvolupar una altra operació conjunta el 8 de maig a Badalona, Salou i Tànger per desmantellar una cèl·lula del Daeix.
Les fiscalies antiterroristes de França, Bèlgica, Espanya i el Marroc tenen constituït un grup permanent de treball per intercanviar experiències i informació a fi d’aconseguir més eficàcia en la seva feina.
Les autoritats espanyoles i marroquines són conscients que s’enfronten a una amenaça compartida , i saben que la seguretat de cada país només es pot aconseguir si es garanteix la seguretat de tothom.
20-VIII-17, F. Domínguez, lavanguardia
L’impacte que va tenir el conflicte a Síria a partir del 2012, amb el rerefons dels canvis en la composició de la població musulmana d’ Espanya al llarg de les últimes dues dècades, ha modificat el perfil sociodemogràfic del gihadista al nostre país. Una anàlisi de la informació corresponent als 178 detinguts entre 2013 i 2016 per activitats relacionades amb el terrorisme, continguda a la Base de Dades Elcano sobre Gihadistes a Espanya ( BDEYE), permet apreciar l’abast de la mutació. Una mutació que ha accentuat la importància adquirida per Catalunya en general i la demarcació de Barcelona en particular com a principals escenaris de l’activitat gihadista a Espanya després de l’11-M.
Com passava des de mitjan anys noranta del segle passat i fins al 2012, els gihadistes a Espanya continuen sent bàsicament homes joves, el segment social al qual Al-Qaida o l’Estat Islàmic adrecen preferentment les seves estratègies de mobilització. Però aquestes estratègies han variat i això repercuteix en el fet que un 13% dels gihadistes detinguts a Espanya des del 2013 siguin ara dones. El novembre del 2016 per primera vegada els jutges de l’ Audiència Nacional van considerar una marroquina, resident a la localitat barcelonina de Rubí, culpable de pertinença a una organització d’aquesta naturalesa.
Però parlar de gihadistes a Espanya és, també avui com ahir, parlar de joves, majoritàriament d’entre 20 i 39 anys en el moment de la detenció. I l’edat mitjana, de 30,5 anys per al conjunt dels detinguts al nostre país del 2013 al 2016 –24 en el cas de les dones–, és tres anys inferior a la registrada entre el 1995 i el 2012. Així mateix, s’observa una dispersió més elevada en les cohorts d’edat, el rang de les quals s’ha ampliat. Han passat a assolir percentatges estadísticament significatius, tot i que encara exigus, els que tenen menys de 18 anys i els que en tenen més de 50. El tram d’edat que registra més freqüència continua situat entre els 25 i els 29 anys.
Sis de cada deu homes gihadistes detinguts els tres últims anys estaven casats, una proporció que denota continuïtat amb les dades corresponents als dos decennis precedents. Es tracta d’individus que sota la seva concepció bel·licosa del salafisme entenen militància i matrimoni com a part d’un mateix compromís de naturalesa religiosa. A més, la majoria tenia fills. Més comú entre les dones és que siguin solteres, encara que la seva implicació sol obeir precisament al desig d’oferir-se com a mullers a gihadistes actius en zones de conflicte.
En proporcions similars, els gihadistes a Espanya són actualment, sobretot, de nacionalitat marroquina i espanyola. Quatre de cada deu tenen nacionalitat marroquina i altres tants tenen nacionalitat espanyola. Cinc de cada deu van néixer al Marroc i quatre de cada deu a Espanya. És aquí on s’observa una de les més extraordinàries transformacions del gihadisme al nostre país: no només es duplica amb escreix el nombre d’individus amb nacionalitat espanyola, sinó que a més es multiplica per vuit el dels nascuts a Espanya respecte al període del 1996 al 2012.
Les dades sobre nacionalitat i país de naixement ens permeten distingir quins són els dos grans components de l’actual gihadisme a Espanya: d’una banda, un component forà, fonamentalment marroquí; de l’altra, el component autòcton o espanyol. El marroquí s’explica perquè fins a un 68% del total d’estrangers procedents de països majoritàriament musulmans que resideixen a Espanya provenen del veí nord-africà. El 49% del component autòcton correspon a individus nascuts a Ceuta i la quarta part a nascuts a Melilla. Només un de cada deu ha nascut a la demarcació de Barcelona, però aquesta és, tot i això, la demarcació de residència –i en la majoria dels casos, també de radicalització– per al 27% del total dels detinguts.
Això significa que la distribució geogràfica dels detinguts per activitats de terrorisme gihadista no coincideix amb la de la població musulmana. Els detinguts a la demarcació de Barcelona són sobrerepresentats fins a 11 punts percentuals respecte al percentatge que els musulmans de la demarcació suposen sobre el total espanyol. Per als detinguts en el conjunt de Catalunya, aquesta sobrerepresentació és de sis punts. A Catalunya es localitzen la meitat de les congregacions salafistes existents al territori espanyol, una dada rellevant quan es tracta de processos de radicalització, en la mesura que salafistes tradicionals i salafistes gihadistes comparteixen una mateixa doctrina religiosa de referència.
Encara que el 44% dels detinguts són immigrants de primera generació, aquest percentatge es veu significativament superat pel dels qui corresponen a les denominades segones generacions, normalment descendents d’immigrants procedents del Marroc, que suposen un 50% del total. La majoria dels detinguts pertanyents a aquestes segones generacions ha nascut a Espanya –concretament a Ceuta, Melilla i diferents localitats catalanes– i té nacionalitat espanyola, però al voltant d’una quarta part van néixer al Marroc i en mantenen la nacionalitat.
Si als detinguts de segona generació s’afegeix el 7% d’espanyols sense ascendència immigrant, cal estimar que el 57% del total de detinguts a Espanya entre el 2013 i el 2016 per activitats relacionades amb el terrorisme gihadista són ja, en sentit estricte, exponents del gihadismedomèstic.
El 90% dels detinguts són musulmans d’origen i la resta conversos, la meitat dels quals van ser arrestats a Catalunya. Ja es tracti de musulmans d’origen o de conversos, la nostra estimació és que només un 18% tenia coneixements rellevants de l’islam i la xaria. D’altra banda, els que han cursat estudis d’educació secundària quadrupliquen en nombre els que no van passar d’una escolarització primària i hi ha un percentatge petit d’individus amb estudis universitaris.
Finalment, entre els detinguts a Espanya del 2013 al 2016 per la seva implicació terrorista, la taxa d’atur, del 23%, està un punt per sota de la que es registrava per al conjunt de la societat espanyola el 2015. Treballaven principalment al sector serveis o com a obrers no especialitzats, estaven aturats o no tenien ocupació coneguda, cosa que sovint significa que combinen activitats gihadistes i petita criminalitat. Hi ha un significatiu nombre d’estudiants. Almenys una quarta part tenia antecedents penals per delinqüència comuna.
Que Catalunya en general i la demarcació de Barcelona en particular constitueixen des de l’11-M els principals escenaris de radicalització i implicació gihadista a Espanya és una realitat sobre la qual el Programa sobre Terrorisme Global del Reial Institut Elcano insisteix fa ja anys. I aquesta realitat té corol·laris en termes d’amenaça terrorista. Una tercera part dels detinguts a la demarcació de Barcelona, entre el 2013 i el 2016, per activitats de terrorisme gihadista, estaven integrats en cèl·lules, grups o xarxes amb voluntat d’atemptar dins del territori nacional.
Barcelona i Cambrils no són els primers llocs de Catalunya on salafistes bel·licosos havien planejat dur a terme actes de terrorisme en el context de l’actual mobilització gihadista. N’hi ha prou amb recordar l’operació Caront, desplegada el 2015 pels Mossos d’Esquadra. Sí que són les primeres localitats de Catalunya on els fonamentalistes violents han aconseguit perpetrar atrocitats gihadistes, tot i haver hagut de modificar inesperadament els seus plans inicials, probablement molt més letals.
20-VIII-17, F. Reinares/C. García-Calvo, lavanguardia