el Servei Públic aconsegueix l’1'8% de llocs de treball

Hi ha 3.914.300 milions de persones a l’atur a Espanya que intenten trobar feina, però el 75% de les ofertes de treball no són públiques, sinó que es gestionen “al mercat ocult” segons les dades de la consultora Lee Hecht Harrison, la qual cosa impedeix a milers d’aturats d’accedir-hi, encara que estiguin perfectament qualificats.

“No parlem d’ofertes de treball que es donin per endoll, per ser fill d’algú, sinó que moltes vegades l’empresa busca activament el candidat per altres mitjans, com a través d’un headhunter, i d’altres els candidats s’ofereixen directament a l’empresa, que els contracta. Altres vegades la feina s’aconsegueix per contactes professionals”, explica Marcos Huergo, director general de la consultora Lee Hecht Harrison .

Aquestes estadístiques corroboren les dades del CIS, que en l’últim estudi va constatar que el 45,4% dels ciutadans havien aconseguit una feina per contactes: un 18,6%, a través de familiars; un 22,7%, a través d’amics i coneguts i en percentatges més petits a través del centre educatiu (1,8%) i de l’empresa de la família (2,3%).

En l’altre extrem, la utilitat dels serveis públics d’ ocupació és pràcticament nul·la. Segons un estudi de l’ INE en què s’analitzen les dades de l’ EPA, a finals de l’any passat només un 1,8% de les persones que estaven treballant (276.900) havien aconseguit una ocupació amb la intermediació de l’Inem, una xifra en constant retrocés des del 22% dels treballadors que havia trobat feina el 1999. Un altre 3% dels que ara treballen (454.500 persones) han aconseguit feina a través d’una empresa de treball temporal ( ETT).

El pes del mercat ocult per trobar feina és més gran en les professions més qualificades i en perfils directius. Per això el Servei Públic d’ Ocupació Estatal ( SEPE) elabora des del 2012 un Observatori de l’Oferta d’Ocupació que analitza els llocs de treball amb més ofertes en la seva pròpia base de dades i als webs d’empreses i de cercadors d’internet: per aquestes vies les empreses busquen xofers, venedors, peons agrícoles especialitzats, soldadors, mecànics d’equips electrònics, guàrdies de seguretat, auxiliars d’infermeria, dependents de comerç, cambrers, cuiners i similars. Només es publiquen ofertes de feines qualificades en àrees amb una gran falta de professionals: metges, enginyers industrials, directors comercials o professionals de les tecnologies de la informació (TIC).

També hi ha diferències per sectors: el 79% de les ofertes de treball en la indústria farmacèutica i el 78% en les TIC no es publiquen, mentre que al sector químic “només” són el 57% les que es mouen en el mercat ocult. Els motius són diversos, assenyala l’estudi de LHH: per exemple, algunes empreses sovint busquen perfils molt especialitzats i contracten headhunters per trobar persones molt especialitzades, mentre que en altres casos poden voler incorporar perfils clau sense que se n’assabenti la competència. Per exemple, per al llançament de nous productes o línies de negoci: “El que és comú és que, com més ofertes ocultes hi ha, més estratègica és la feina, i en aquests casos els contactes
són més importants”, assenyala Huergo.

LHH, una firma especialitzada en recol·locacions en casos d’ acomiadaments individuals o per ERO, assenyala que el 63% es va aconseguir recol·locar per contactes, especialment entre els homes (el 60%, davant del 40% de les dones) i els que tenen entre 35 i 45 anys (47%), mentre que en els joves el percentatge baixa fins al 18%.

Els joves, efectivament, que encara tenen pocs contactes professionals, són els més perjudicats per l’opacitat de les contractacions: segons el primer baròmetre d’ ocupabilitat de les universitats, presentat al febrer i que estudia la situació dels graduats del curs 2009-2010 afirma que 37,2% va aconseguir la seva primera feina a través de contactes. Aquest “mercat ocult” perjudica també especialment les dones i, segons un estudi de la sociòloga Gail M. Mc Guire, és la principal font de la desigualtat a l’hora d’aconseguir ascensos: perquè els qui busquen “coneguts” tendeixen a pensar en els qui se’ls assemblen i perquè les dones assumeixen en general més responsabilitats familiars i tenen menys temps per dedicar al networking.

20-VIII-17, R. Salvador, lavanguardia