el sistema electoral fa que Macron arrassi amb el 15’3% del vot del cens
En la primera volta de les legislatives celebrades diumenge, el moviment de Macron ( REM) va rebre 6,4 milions de vots, sobre un cens de 45 milions; és a dir, el 15,3% del vot del cens. No hi va haver progrés sinó retrocés: en la primera volta de les presidencials, el 23 d’abril, Macron va obtenir més de dos milions més de vots que diumenge. I amb aquesta tercera part de la meitat del vot, gràcies a l’enorme abstenció (51%) i al sistema majoritari, rebrà diumenge que ve al voltant del 80% dels escons de l’ Assemblea Nacional. La conclusió és evident: la pròxima assemblea no reflectirà la realitat del país. Però, és Macron el culpable?
Ni nés culpable, ni és una cosa nova. El 1993 i el 2002, sense anar més lluny, la majoria va ser igual d’aclaparadora. Quan François Hollande va guanyar el 2012,
a més d’una sòlida majoria a l’ Assemblea, tenia majoria al Senat, a les regions i als municipis. Més que Macron. La diferència és l’absència, o l’extrema debilitat, de l’oposició que s’entreveu.
El Partit Socialista ha confirmat la seva evaporació amb el pitjor resultat de la seva història i sense líders capaços de resoldre el tort. Els milions de vots del Front Nacional es traduiran potser en dos o tres escons i cal veure si l’esquerra ( França Insubmisa) aconsegueix formar un petit grup parlamentari.
El president francès, Emmanuel Macron, ahir a les portes del palau de l'Elisi (AFP)El responsable de tot això és el sistema electoral francès, concebut el 1958 per a un home excepcional, el general De Gaulle, en una època excepcional. El que passa ara és tan manifestament injust que el mateix Macron ho vol reformar introduint en el sistema “una dosi de proporcionalitat”. Però aquesta reforma no és prioritària; no s’emprendrà fins al 2018.
Als més de 400 diputats (sobre un total de 577) pronosticats per al macronisme a la final de diumenge vinent, cal sumar-hi el centenar de diputats atribuïts al partit conservador Els Republicans, molts dels quals donaran suport amb el seu vot a les polítiques de retallades de Macron.
A més dels exmembres d’aquest partit que avui són ministres de Macron (l’economia està a les seves mans i el primer ministre també ve d’allà) hi ha tota una sèrie de diputats d’Els Republicans que han estat comprats pel macronisme, pel procediment de no oposar-los candidats de REM a la seva circumscripció.
“Som bastants els que pensem que no es pot estar en una oposició sistemàtica al Govern”, diu Franck Riester, un d’ells.
El fenomen també es dona al Partit Socialista, l’ex-primer ministre Manuel Valls i l’exministra de Sanitat Marisol Touraine s’han beneficiat del mateix tracte i s’han classificat per a la segona volta, però si el PS ja és un cadàver, Els Republicans encara conserven pes. Encara que també han registrat el seu pitjor resultat en la V República i no tinguin un líder potent de futur que els tregui de la crisi, la polèmica que els divideix davant Macron –oposició frontal o constructiva– pot debilitar-los encara més.
“Hi ha un perill de partit únic”, clama la presidenta conservadora d’ Île-de- France, Valérie Pecrese. “Les fractures de la societat no han desaparegut ni s’han esborrat”, adverteix el líder del partit, François Baroin.
Aquestes declaracions no impressionen el Govern: “Malgrat l’abstenció hi ha hagut un suport al president”, diu el primer ministre, Édouard Philippe.
13/06/2017 - lavanguardia