Espanya cañí -252: impune aberració políticocultural, pagada per tots nosaltres, amb la mesquita de Còrdova

> dossier Espanya cañí <

Resultat d'imatges de Demetrio Fernández obispoEl bisbe de Còrdova, Demetrio Fernández, torna a abonar-se a les declaracions vistoses i polèmiques. En aquesta ocasió ha estat a compte de l’origen de la mesquita de Còrdova que, segons el prelat “és una obra cristiana d’art bizantí, perquè els moros només hi van posar els diners”.

En una entrevista publicada a la Revista 17, que edita l’Ajuntament cordovès, governat per la socialista Isabel Ambrosio, Fernández assegura per donar suport a la seva tesi que “els califes omeies no tenien arquitectes propis ni van crear un art nou. No és art musulmà. Van anar a buscar els seus paisans cristians de Damasc i els van portar a Còrdova. Per tant, la Mesquita és art cristià, cristià bizantí. Els moros només hi van posar els ­diners”.

El món està equivocat. La mesquita de Còrdova, considerada mundialment com una de les grans obres de l’arquitectura musulmana, no ho és segons l’opinió del bisbe cordovès. Fa anys que l’ Ajuntament de la ciutat andalusa, que és el gestor de l’edifici els ingressos del qual per entrades reverteixen nets en el bisbat, es nega a admetre que el conjunt monumental sigui musulmà. Primer adduïa que està aixecat sobre un temple visigot, reconvertit en mesquita al 1239, al qual ara s’afegeix que va ser construït per arquitectes cristians.

En les guies de la mesquita cordovesa, avui una catedral, no s'esmenta el seu origen omeia En les guies de la mesquita cordovesa, avui una catedral, no s'esmenta el seu origen omeia (© Jesús Sierra)

Fins fa uns quants anys la cartelleria de la mesquita editada per l’ Ajuntament i destinada als turistes es referia a l’edifici únicament com a “catedral de Còrdova”. El mateix passava amb les indicacions presents a la ciutat, la qual cosa portava a la desorientació dels estrangers que no trobaven el camí per arribar a la mesquita per enlloc. La pressió de les institucions polítiques i socials ha fet rectificar el bisbat, i s’ha firmat la pau mitjançant la utilització del terme compost mesquita-catedral.

Malgrat això, en les visites guiades nocturnes, les úniques que es duen a terme, se subratlla especialment l’admiració que els omeies “sentien per la tradició clàssica europea, especialment l’hel·lenística i la seva hereva cristiana de Bizanci”. Això converteix la mesquita de Còrdova en l’“últim testimoni occidental de la influència grega”, segons assenyalen els guies, pagats pel bisbat. La intervenció musulmana queda així amagada i infravalorada.

Des del primer dia de gener l’entrada a la mesquita-catedral s’ha incrementat en dos euros: ha passat de vuit a deu, cosa que ha convertit l’edifici cordovès en el més car de tots els grans edificis religiosos andalusos. Els ingressos per entrades es traslladen íntegrament a les arques del bisbat, que és el propietari legal des que fa uns quants anys va dur a terme una polèmica immatriculació al seu favor, decisió que va suscitar el rebuig de gran part de la societat civil cordovesa. El capítol catedralici és l’encarregat de la programació religiosa i de la conservació de la mesquita. En l’entrevista, Demetrio Fernández es mostra encantat que “aquest monument que està fet per a Déu, per a Déu s’està utilitzant avui. I espero que s’utilitzi així per sempre”. A les preguntes del periodista, insinuant la possibilitat que la comunitat musulmana de la ciutat pugui algun dia celebrar els seus ritus a la mesquita, Fernández s’hi oposa i assenyala que només hi ha un Déu. “Hi ha coses a la vida que no es comparteixen. Per exemple, la dona no es comparteix”, respon el prelat. Sobre els moviments socials i polítics que reclamen la titularitat pública de la mesquita-catedral, el bisbe assegura que “fan molt de soroll, però són molt pocs”.

Demetrio Fernández és un gran expert en declaracions polèmiques; entre les més agosarades, destaquen la vegada quan va assegurar que “la Unesco té un pla per fer que la meitat de la població sigui homosexual”, o quan va dir que “si el marit o la dona, deixant el seu primer cònjuge, viu maritalment amb un altre o una altra, comet adulteri”.

21-I-17, A. S. Ruiz, lavanguardia