el Govern britànic cedeix el control de la BBC a un regulador
El Govern britànic vol espolsar-se part de la responsabilitat de la governança de la BBC i projecta deixar-la en mans del regulador audiovisual del Regne Unit, Ofcom, que s’encarrega de controlar els mitjans privats. El ministre de Cultura, John Whittingdale, ha proposat una renovació de l’estatut de la BBC, que acabarà l’any vinent, per estendre'l onze anys més juntament amb la taxa que li proporciona 3.700 milions de lliures (uns 4.700 milions d’euros) anuals a partir d’un cànon que paguen els qui tenen televisor.
Quan va explicar aquest canvi, Whittingdale va assenyalar que “la BBC està i ha d’estar sempre al cor de la vida britànica”. “Volem que prosperi –va afegir–, emeti programes fantàstics per a les audiències i actuï com a motor per al creixement i la creativitat”. Amb aquesta finalitat, la cadena pública britànica passarà a estar controlada pel regulador audiovisual Ofcom per primera vegada en els seus noranta anys d’existència .
No obstant això, es mantindrà una de les senyes d’identitat de la cadena: la responsabilitat sobre la línia editorial es mantindrà en mans del director general, Tony Hall. La previsió del Govern és que la presidenta actual de la BBC, Rona Fairhead, es mantingui en el càrrec fins a finals del 2018. El projecte de nou estatut preveu la creació d’una nova junta administrativa que substituirà l’actual BBC Trust i que estarà composta majoritàriament per persones independents del Govern.
Whittingdale va intervenir ahir al Parlament britànic, on va assegurar que el sistema pel qual es regeix la BBC en l’actualitat és “confús i ineficaç”, per la qual cosa l’ Executiu s’ha plantejat aquesta reforma per la via d’urgència.
Els canvis arriben en un moment en què cadenes rivals, com la ITV es queixen de la competència deslleial que representa la BBC, la més gran i antiga de les cadenes públiques del món.
La responsabilitat màxima sobre la línia editorial continuarà recaient en el director general de la cadena, Tony Hall, mentre que l’actual presidenta, Rona Fairhead, continuarà ocupant el seu càrrec fins a finals del 2018.
L’any passat, el Govern de David Cameron i la cadena van engegar una consulta pública per analitzar els objectius, estructura i mecanisme de finançament del canal de cara al nou estatut. D’aquests estudis ha sortit el llibre blanc que Whittingdale va presentar ahir i que haurà de ser debatut i aprovat la Cambra dels Comuns abans de la tardor.
El finançament de la BBC continuarà amb el seu peculiar sistema, un cànon anual de 145,50 lliures (184,5 euros) que paguen els britànics que tenen televisor a casa. Aquesta fórmula es mantindrà durant els pròxims onze anys i reflectirà en la taxa els canvis que es duguin a terme a l’IPC.
El document que el Govern britànic va portar ahir al Parlament estableix que es faran públics els salaris anuals dels treballadors que superin les 450.000 lliures (571.500 euros), una xifra a l’abast d’algunes de les seves principals estrelles.
Un altre dels objectius passa per garantir que la cadena proporcioni continguts i serveis “distintius” i posi èmfasi en els interessos de les audiències compostes per minories ètniques.
L’anunci dels plans governamentals va ser ben acollit pel director general de la BBC, Tony Hall, que va comentar que el llibre blanc “reafirma” la històrica missió de la cadena d’“informar, educar i entretenir a totes les audiències de televisió, ràdio i internet”.
Coneguda popularment com la , la cadena pública arriba cada setmana a un 97% dels britànics i representa al món de la comunicació un model admirat per la imparcialitat dels seus informatius i la qualitat superior dels seus documentals i obres dramàtiques. Malgrat això, en els últims anys ha rebut nombroses crítiques per la seva estructura mastodòntica i ineficient en la despesa. La responsable de Cultura de l’opositor partit laborista, Maria Eagle, va considerar que Whittingdale és “extremadament hostil” cap a la BBC i li va retreure la seva intenció que “es redueixi en grandària”.
13-V-16, agcs, lavanguardia