Catalunya cañí -225: oferta 2 x 1

> dossier Espanya cañí <

De tots els fenòmens electorals, el més paranormal és l’amnèsia parcial amb què escoltem candidats i partits que ja coneixem. En les últimes setmanes, hem viscut dos episodis típics de la vida moderna. El primer té a veure amb la misteriosa catipén que durant dos dies va perfumar Barcelona i altres municipis veïns. Aroma excremental sense gaire subtilesa atribuïda a tota mena d’orígens. Els mateixos ciutadans que demà passat aniran a votar de manera responsable o resignada, de seguida van adonar-se que les autoritats navegaven en el dubte i en l’especulació irresponsable i recreativa. No hi havia manera d’esbrinar d’on venia la pudor i, a hores d’ara, no sabem si va ser l’assaig d’una futura guerra química terrorista, un atac extraterrestre o la conseqüència d’un delicte medioambiental . ¿Credibilitat de les autoritats? Nul·la.

Segon episodi. Seguint una tradició molt nostrada, es roben uns quants quilòmetres de coure ferroviari. L’operació, impune, degenera en un incendi que altera la circulació dels trens de Rodalies. Trenta mil persones afectades i un diagnòstic: reparar l’avaria tindrà un cost de trenta milions d’euros. ¿Es pot detenir els culpables? Doble resposta de les autoritats: serà difícil i si se’ls deté només se’ls podrà acusar d’un delicte de furt i, per tant, la pena serà la mateixa que rep un carterista. Els mateixos ciutadans que demà passat aniran a votar per curiositat o desesperació tenen dret a fer-se una pregunta. Si, amb tots els impostos que paguem, els polítics actuals (de la nova i la vella política) són incapaços d’esbrinar d’on prové la pudor de merda i de corregir per la via d’urgència un codi penal que castiga sabotatges socials que afecten trenta mil persones i costen trenta milions (¿què passaria si quan et roben la cartera el furt afectés trenta mil persones i costés trenta milions?) ¿Com tenen les penques de demanar-nos el vot si, amb dues qüestions tan anecdòtiques com aquestes, han demostrat que són uns incompetents?