"Els economistes que prediuen són uns estafadors", Fernando Trías de Bes
Tinc 47 anys.Sóc de Barcelona.Sóc casat i tinc tres fills: Blanca (14), Alejo (12) i Gonzalo.Política?Sóc un liberal indignat: la llibertat sense ètica i sense regles engendra injustícies.Que Déu existeixi no depèn del que jo cregui!De l'1 de gener fins avui has treballat només per a l'Estat
Ens enganyen?
Contínuament!
Qui?
Polítics, marques, banquers, empresaris, economistes...: han pervertit l'originària finalitat de l'economia.
Quina era?
Administrar bé la hisenda domèstica. Per extensió, la riquesa d'un país. Però han convertit l'economia en una altra cosa.
En què?
En un miratge especulatiu, fraudulent, enganyós per al contribuent, un joc d'enredaires.
Acusa també els economistes?
Cada vegada que un economista pronostica què passarà, t'està estafant!
Doncs n'hi ha molts...
L'economia és filla de l'activitat humana, i no hi ha res més impredictible que l'ésser humà! Ningú no coneix el futur. Tot guru economista t'estafa: mira Paul Krugman...
Què li passa?
Que erra en els seus pronòstics...
Com un vident de matinada?
Sí, i els periodistes continueu preguntant-li!
I vostè no és una mica guru, també?
Intenten assignar-me aquesta etiqueta, però no he pecat: ara per ara he vençut la temptació de fer prediccions.
I des de quan ens entabanen?
Des que ens van vendre la fal·làcia que a més producció, més riquesa.
I no és així?
Si un país produeix molts cotxes (i molt de tot), i els seus habitants pateixen molts càncers, depressions o suïcidis... és de debò un país ric?
Ho entenc. Assenyali més embolics...
Un banc et rendeix un 0,5% per dipositar els teus diners, però et cobra un 7% per deixar-te diners: aquest diferencial del 14.000%... és legítim?
Ja, però... hi ha alternatives fiables?
Almenys qüestionem-ho tot!
Què més qüestionaria?
L'impost de patrimoni: després d'haver pagat impostos per tot... tornen a gravar-te pel que t'hagi quedat! És legítim?
Sense impostos no hi ha sanitat pública, Seguretat Social...
Si l'impost és excessiu, esdevé il·legítim: lesiona aquesta societat! Està passant.
A mi Hisenda em drena, sens dubte...
Tot el que has guanyat per les teves feines des de l'1 de gener fins al 2 de novembre...
És avui, miri!
Bé, doncs tot això ha estat per a l'Estat, tot! Només a partir de demà i fins a final d'any estaràs treballant per a la teva butxaca.
Buf! Tant m'escuren?
Pateixes una pressió fiscal del 80%: pels teus ingressos et toca el tipus fiscal del 40%, més un altre 21% en els preus del que compres, més un altre 19% en taxes diverses...
Em deprimeix...
Tot i així l'Estat té dèficit: t'ho trauria tot... i no en tindria prou! Mal senyal...
Em diuen: "Alegra't de poder pagar i ser solidari".
Molt bé, si ningú no malversés els cabals públics, i si es gestionessin eficaçment.
De cada corrupte penso: "Un altre robant els meus impostos!"
Sí: la base d'una economia justa és l'ètica. I també unes regles clares i correctores.
Si pogués, quines regles posaria?
Aprovaria un tipus impositiu baixet i igual per a tothom: el 20%, per exemple.
Però això no és progressiu.
Fals! Ho és: un tipus baix fàcilment el pagaria tothom... i recaptaríem més diners, per després redistribuir-lo segons necessitats. I si no pagues, multassa colossal!
Hi sortiríem tots guanyant, vol dir-me.
Sí, perquè avui l'alta pressió fiscal desincentiva els que voldrien esforçar-se més: no els compensa. I a més aprovaria que totes les despeses fossin deduïbles, totes!
Per què?
Demanaríem factura de tot, i així aflorarien 200.000 milions d'euros!, avui submergits.
Què més proposaria?
Adoptar la dació en pagament. Només a Espanya hipotecar és un verb reflexiu: "M'he hipotecat". A la resta del món s'hipotequen objectes, no persones!
Espanya és diferent.
A les escoles hauríem d'impartir classes d'economia domèstica, què és un préstec personal, una hipoteca... Així de grans no ens deixaríem enganyar tant! L'engany de les preferents ha causat tant de dolor...
Amb millor formació no hauria passat?
Tot es basa en la confiança, però segur que hauríem detectat millor el risc...
Faci'm una classe personal d'economia.
Quan vas a comprar, fes-te una llista del que necessites. I una altra de coses de caprici, però amb un límit.
Valori les idees econòmiques de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez...
Rajoy: ha sanejat el sector financer, però hem pagat justos per pecadors. Sánchez: per renegociar l'austeritat, hauria de millorar l'eficiència de la despesa.
I les de Pablo Iglesias i Albert Rivera?
Rivera: confia molt en la iniciativa privada, però que no oblidi corregir les seves injustícies! Iglesias: té raó en tot el que diu, però tot el que proposa fer és impossible.
2-XI-15, Fernando Trías de Bes, lavanguardia