Berners-Lee critica la coartada del Parlament Europeu contra la neutralitat d’internet
El reglament únic de telecomunicacions acabat d'aprovar conté aspectes tan ambigus que farà parlar en els propers mesos en tots i cadascun dels països. En la jornada prèvia a la votació d'ahir, l'enginyer britànic Tim Berners-Lee, inventor del web, va carregar contra el text que ahir va votar el Parlament Europeu en considerar que "amenaçarà la innovació, la llibertat d'expressió i la privacitat i comprometrà la capacitat d'Europa per liderar l'economia digital".
El que preocupa Berners-Lee són les excepcions sobre les velocitats d'internet. Amb l'aprovació del text que permet l'establiment de "serveis especialitzats" la responsabilitat definitiva queda en mans dels reguladors de telecomunicacions de cada país, que seran els encarregats de concretar l'aplicació del nou reglament votat i aprovat ahir.
La consellera delegada de la fundació World Wide Web, Anne Jellema, va reforçar ahir les impressions de Berners-Lee després de la votació del text, que va considerar una regulació "confusa i incerta".
L'esperança de Jellema són els reguladors de cada país, que ara hauran "d'atendre la trucada de centenars de milers de ciutadans preocupats i evitar una internet de dues velocitats". Per això, considera que el Parlament Europeu els ha passat amb la seva votació "una patata calenta"...
Més polèmica encara va ser l'altra mesura aprovada ahir per l'Eurocambra dins de la mateixa iniciativa legislativa. El que en teoria és una defensa del principi de neutralitat de la xarxa conté tants forats que, d'acord amb veus tan autoritzades com Tim Berners-Lee, creador del web, pot derivar en tot el contrari. És a dir, en una coartada legal per permetre que alguns serveis viatgin a més velocitat per la xarxa, limitant per tant el principi que en teoria es vol protegir.
La legislació, que entrarà en vigor l'abril del 2016, és similar en la seva formulació formal a la que hi ha als Estats Units, en obligar els operadors a tractar de la mateixa manera tot el trànsit de dades, sense alentir certs webs ni donar un accés més ràpid a d'altres. La diferència són les excepcions que preveu la legislació europea. Permet, per exemple, arribar a acords amb proveïdors de serveis especials (una categoria que no es defineix) per pactar una qualitat de transmissió de dades específica, sempre que no impedeixi l'"accés obert" (sense restriccions en la velocitat) a la resta d'usuaris. Mentre els defensors d'aquesta excepció afirmen que s'utilitzarà per exemple en sectors com la sanitat, els seus detractors creuen que donarà peu a l'aparició d'una xarxa de dues velocitats, una per als rics i una altra per a pobres. Del Castillo ho nega.
La nova normativa també permet el zero rating, és a dir, que certs webs o aplicacions mòbils no computin a efectes de trànsit de dades. Seran els reguladors nacionals els qui decideixin si aquesta pràctica, que alguns consideren perjudicial per a la competència, s'autoritza en cada país. També es permet als operadors ordenar el trànsit, per tipus de continguts, en moments en què es tem un col·lapse de la xarxa. "El que Europa està dient és que totes les dades a internet neixen iguals però unes són més iguals que d'altres", va resumir la BEUC.
28-X-15, B. Navarro, lavanguardia
La controvèrsia sobre la neutralitat d'internet lliurarà avui una nova batalla al Parlament Europeu, on es votarà un reglament sobre el mercat únic de telecomunicacions que molts veuen com una fórmula que permetrà discriminar els usuaris en funció del que paguen per determinats serveis. Entre els qui s'oposen al text que es vota es troba l'inventor del web, el britànic Tim Berners-Lee, que ahir va advertir que la norma-tiva "amenaçarà la innovació,la llibertat d'expressió i la privacitat i comprometrà la capacitat d'Europa per liderar l'economia digital".
La neutralitat d'internet, sobre la qual el Parlament Europeu ja es va pronunciar l'abril del 2014 en el sentit de garantir-la, és un principi pel qual tots els paquets de dades que circulen per la xarxa són tractats de la mateixa forma, al marge de qui siguin els seus usuaris i del tipus de comunicació que es tracti. Aquest precepte, pel qual es va guiar la creació del web, és el que Berners-Lee considera amenaçat.
La regulació del mercat únic de telecomunicacions es va iniciar el setembre del 2013. Diverses organitzacions es van pronunciar en contra de la visió d'aquest text, per considerar que amenaçava la neutralitat d'internet a Europa. Les mobilitzacions d'activistes van acabar amb un pronunciament del Parlament Europeu per la neutralitat de la xarxa l'abril del 2014.
Mentrestant, als Estats Units, després de polèmiques discussions, el regulador de telecomunicacions, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), va aprovar finalment una sèrie de normes que impedeixen bloquejar o alentir serveis d'internet per prioritzar-ne d'altres. La neutralitat d'internet quedava d'aquesta forma garantida, com havien fet abans altres països, com Xile, un pioner.
El març d'aquest, el Consell de la Unió Europea va aprovar un text i es va iniciar llavors una complexa discussió en què van participar aquest organisme, la Comissió Europea i el Parlament comunitari. La principal crítica que ha suscitat el text que es votarà avui és el fet que permet excepcions en la neutralitat de la xarxa.
El reglament, si no s'hi apliquen esmenes, autoritzarà els proveïdors d'accés a internet a crear línies ràpides destinades a empreses que paguin perquè els seus continguts es carreguin més ràpid. Aquestes excepcions apareixen denominades com a "serveis especialitzats". Els seus defensors argumenten que determinades línies com les de seguretat o sanitat haurien d'estar al marge de possible saturacions de la xarxa.
Altres aspectes polèmics de la nova regulació són la possibilitat que els proveïdors d'accés a internet puguin regular la velocitat de determinats serveis en previsió d'una imminent saturació de la xarxa.
Les crítiques també s'han dirigit a la possibilitat de serveis coneguts com de zero-rating. Es tracta d'accessos a internet que algunes companyies poden proporcionar als usuaris de forma gratuïta sempre que actuïn dins de les seves plataformes. També se n'ha dit servei de 'dades patrocinades'. És una pràctica que a Xile s'ha prohibit perquè consolida una internet de dues velocitats en fun- ció dels ingressos econòmics de l'usuari i, per tant, contravé al principi de neutralitat de la xarxa.
Berners-Lee va reclamar ahir als parlamentaris europeus en el seu blog personal que esmenin el text. "Quan vaig dissenyar la World Wide Web, la vaig construir com una plataforma oberta per fomentar la col·laboració i la innovació. El Web va evolucionar cap a una plataforma poderosa i ubiqua perquè vaig poder construir-la sobre una xarxa oberta que tractava igualment tots els paquets d'informació -va explicar-. Aquest principi de neutralitat de la xarxa ha mantingut internet lliure i oberta des del seu origen".
L'inventor de la www va recordar als diputats comunitaris que des d'aleshores la xarxa "s'ha convertit en la principal estructura del nostre temps" i que "cada sector de la nostra economia i democràcia en depèn".
La polèmica quedarà oberta avui a l'Eurocambra, on hi ha consens que l'accés a la xarxa ha de ser lliure i sense interferències ni bloquejos per a ningú. La forma en què s'apliqui el futur reglament pot definir si es compleix o no aquest plantejament. Per l'inventor del web, el text proposat és "feble i confús" en la defensa d'una internet lliure.
28-X-15, B. Navarro, lavanguardia