herois indepes

El passat 11 de Setembre de 2012 els carrers de Barcelona es van omplir de catalans provinents de diferents parts de Catalunya en motiu de la marxa cap a la independència de Catalunya. Els catalans ja ens esperava’m que la manifestació de la diada nacional seria d’una magnitud enorme. No ens va sorprendre, ja ho prevèiem. Som molts. Els que no s’ho esperaven van sér els que desde la distància, a pocs centenars de quilòmetres, observaren com una de les regions economicament més suculents d’espanya feia ressó mundial del despreci i maltractament social, econòmic i cultural al qual està i ha estat sotmesa al llarg de la seva història. Durant dies i setmanes, després d’aquesta gesta històrica, totes les mirades seguien posades a Catalunya desde tots els racons del món.

La manifestació va fer pujar la pressió al deteriorat i ranci sector polític espanyol, el qual li preocupa més l’impacte mediàtic fruït d’un milio i mig de ciutadants cridant la frase “s’ha acabat el bròquil“, que no pas haber de buscar una solució als problemes i malestars d’una de les regions que, per oblicació, contribueix d’una manera injusta i desigual a l’economia d’un país que desde ja fa molts anys coixeja greument en molts aspectes.

Està clar que la veu del poble català ja no compta per a res a Espanya. No hi compta ara, ni hi ha comptat mai en el passat. L’única cosa que compta són les lleis espanyoles, que per a Espanya són sinònim de justícia i igualtat, i per als catalans sinònim de ruïna, submissió i anul·lació cultural. El fruït d’aquesta relació impossible entre Catalunya i Espanya ha fet encendre més que mai el sentiment independentista que ha sacsejat Catalunya durant els darrers cent anys. El nombre de catalans, farts d’Espanya i de la seva mala praxis amb tot allò que no fa olor d’espanyol, veu en l’independentisme l’única via per treure’s de sobre aquest llast que fa anys i panys que s’arrossega.

Incrementa el nombre de catalans que volen la independència d’aquest humil i treballador païs, però també incrementa el nombre de personatges que ajuden a que aquestes xifres segueixin pujant sense parar, dia rere dia. Personatges pintorescs, de diferents sectors i amb habilitats i càrrecs força curiosos. Alguns es fan sentir desde mitjans periodístics de molt dubtosa qualitat, d’altres provenen de les deixalles que ha deixat la política espanyola darrerament, personalitats a l’atur que cobren suculents sous vitalicis i alguns fins hi tot provenen del món de la faràndula on sembla que hi han encaixat força bé entre càmares de televisió i micròfons. Aquests darrers són els nous herois de l’independentisme català.

Cercant per Internet he topat amb una interessant recollida de frases d’aquests nous herois. M’he permés el luxe d’agafar prestat aquest recull de frases que han presentat d’una manera molt visual els autors de la web “Herois Indepes” que hi ha al servei Pinterest: http://pinterest.com/heroisindepes/herois-indepes/ Adjunto a continuació el recull de frases. Les he agrupat en petites dosis, doncs una lectura de cop i en fred no és bona per a salud.

Per als amants de la llei de Godwin

Les deixalles de la política rància

Aquella gent que governa

Els que ja no saben que fer deixar la oposició

D’allò en diuen periodisme

Amb nas de pallasso

La legió i les seves cabretes