Espanya cañí -204: negocis a la Florentino: si guanys, per a mi; si pèrdues, les pagueu entre tots

> dossier Espanya cañí <

L'assumpció per part de l'administració d'infraestructures públiques deficitàries o ruïnoses gestionades per empreses privades s'ha convertit en un costum els últims anys. Els casos més sonats han estat el de les autopistes radials de Madrid i altres comunitats i el magatzem de gas submarí Castor, davant les costes de Castelló. El Govern va indemnitzar ACS amb 1.350 milions i es va quedar amb la instal·lació, totalment inservible. Ara, ACS torna a aparèixer a l'horitzó amb una altra concessionària mal planificada que, tret de sorpreses, serà rescatada per Espanya i França.

TP Ferro, societat concessionària que explota el túnel pirinenc del Pertús, per on circula l'AVE, presentarà avui concurs de creditors als jutjats de Girona amb deutes d'uns 460 milions d'euros, segons van explicar ahir fonts de tota solvència. Aquesta quantitat podria acabar sent exigible a l'Estat espanyol i al francès, ja que l'empresa està coberta amb una garantia semblant a l'anomenada Responsabilitat Patrimonial de l'Administració (RPA), de la qual tenen també altres infraestructures públiques, com el magatzem de gas Castor, les autopistes radials de Madrid o Cedinsa, titular, entre altres, de l'autovia C-17.

La companyia, propietat a parts iguals d'ACS, presidida per Florentino Pérez, i Eiffage, es trobava en preconcurs des del 19 de març passat, amb la qual cosa el termini per arribar a un acord amb la banca i els fons creditors expira diumenge que ve. BBVA, CaixaBank, ING i Novo Banco, d'una banda, i els fons gestionats per Avenue Capital, Bluemountain Capital, Bank of America i Neuberger Berman, de l'altra, es reparteixen gairebé a parts iguals els 389 milions de deute financer (els fons els van comprar a la banca). Els dos grups van pactar a començaments de juny una solució de continuïtat amb l'empresa i la van traslladar al Ministeri de Foment i al Govern francès, que la van rebutjar perquè implicava la injecció de recursos públics en la concessionària. A més a més, la companyia té un crèdit partici­patiu de 67 milions del Ministeri de Foment.

Després de la negativa de les administracions a evitar el col·lapse final, fa setmanes que totes les parts involucrades -empresa, bancs i els governs espanyol i francès- ja sabien que no hi hauria acord possible. La companyia, assessorada per Ashurst i Roca Junyent Advocats, presentarà aquest mateix matí el concurs de creditors a l'únic jutjat mercantil de Girona.

La banca no ha volgut refinançar el deute per dos motius. El més obvi és que no hi ha cap garantia que desapareguin les causes de la insolvència, que es ­troben en una concessió amb ingressos molt inferiors als previstos que no permeten el pagament del deute.

TP Ferro no podia aspirar a aconseguir un nou acord amb els creditors, amb quitaments o esperes, perquè -i aquesta és la segona raó del fracàs de les negociacions- no s'hi juga la vida en això. Està coberta pel contracte de la concessió guanyat el 2003. Amb el concurs, s'obrirà un nou marc per a la negociació d'una sortida, amb la peculiaritat que l'haurà de validar el jutge mercantil. L'empresa té la paella pel mànec: si no aconsegueix més diners, les administracions s'hauran de fer càrrec de tot tard o d'hora.

17-VII-15, L. Agustina, lavanguardia