"Clavegueram", Quim Monzó
Com ja saben fins i tot els nadons, junt amb els cables i les conduccions de coure, les tapes de claveguera són des de fa anys l’objectiu preferit dels lladres de carrer. En els últims mesos hem llegit que n’han robat a Girona, a Manresa, a Gelida, a Roses, a Lleida, a València... Per combatre tot aquest descontrol, durant l’estiu, a Figueres, la Guàrdia Urbana va estrenar una nova tecnologia que dificulta la feina dels lladres. Es tracta d’un producte, de patent anglesa i comercialitzat pel Grup Camós, que s’aplica amb esprai o pinzell i marca una mena d’ADN sintètic als objectes, amb un codi. La marca és invisible a simple vista. Només es pot veure amb una lot especial, i per llegir el codi cal un microscopi. Diu el cap de la Urbana figuerenca que això farà que molts lladres se n’estiguin, de robar, i que allò que malgrat tot robin es pugui identificar amb rapidesa i saber d’on ve. Evidentment, el primer que marcaran són les tapes de claveguera. L’experiència comença a Figueres, però aviat serà per tot arreu.
Per tot arreu menys, potser, Polònia. A Lodz –la tercera ciutat del país– han decidit estar-se de marques invisibles i hi posen remei a la seva catòlica manera. També allà les tapes de clavegueram són un dels objectius preferits dels lladres, evidentment, però la solució que han adoptat és ben lluny de la figuerenca: beneeixen les tapes. Tal qual. L’Ajuntament ha fet que un sacerdot les beneeixi totes. Quatre mil tapes de clavegueram hi ha, a Lodz, i totes quatre mil –noves de trinca– van ser beneïdes fa uns dies en una cerimònia religiosa. La foto és espectacular: el sacerdot, vestit de blanc i de porpra i amb el solideu al cap, fa anar el salpasser amb aigua beneita per damunt de tota una estesa de tapes. L’agència CEN –que és qui subministra la foto als diaris– detalla les paraules de Wlodzmierz Tomaszewski, el regidor que s’encarrega del clavegueram de la ciutat: “La sagrada patrona de Lodz és santa Faustina, que anava pels carrers ajudant els pobres i els desemparats. Quan beneïm les tapes de claveguera, el que fem és beneir els carrers i escampar la seva bondat”.
El que no entenc és com preveuen que influirà en els lladres el fet que les tapes estiguin beneïdes. ¿Com ho sabran, els lladres de Lodz? Com passa amb les marques de les tapes de Figueres, a simple vista no es pot saber si una tapa està beneïda o no: no és una cosa que es vegi, així d’entrada. ¿Donen per suposat que tots els lladres llegeixen la premsa, escolten la ràdio o miren la tele i, per tant, que se n’han assabentat? I encara que estiguin tan ben informats, ¿són tots ells tan religiosos que no gosaran mai de la vida robar objectes beneïts? Conec una empordanesa, tan devota com criticaire amb la capital de la seva comarca, que a hores d’ara ja deu remugar que els figuerencs malgasten diners en tecnologia anglesa tenint a l’abast, sense sortir de la ciutat, cinc parròquies, cadascuna amb una esplèndida pica d’aigua beneita.
4-XI-12. Quim Monzó, lavanguadia