plural i diversa genealogia dels europeus
Els europeus descendeixen en gran part d'una població de pastors armats vinguda de l'estepa russa que va entrar al continent fa uns 4.500 anys, segons una investigació internacional presentada a la revista Nature.
Els autors de l'estudi, en el qual han participat les universitats Autònoma de Barcelona (UAB) i de Valladolid, conclouen que aquella migració massiva va introduir llengües indoeuropees a l'Europa occidental -un ampli grup de llengües que inclou gairebé totes les que es parlen avui dia a Europa-.
La investigació demostra que les poblacions europees van sorgir i van evolucionar a partir de l'encreuament de tres grups humans diferents. D'una banda, els grups de caçadors recol·lectors que vivien a Europa des del paleolític. D'una altra, els grups que van arribar de Turquia fa uns 8.000 anys i que van introduir la cultura neolítica, amb assentaments estables i una organització social no jeràrquica. Finalment, segons s'ha descobert ara, els grups de pastors nòmades descendents de la cultura iamna, que van arribar de les grans praderies situades al nord dels mars Negre i Caspi.
Aquests pastors vinguts de l'estepa "ja no posen l'èmfasi en la col·lectivitat sinó en l'individu; no són igualitaris sinó que un petit grup d'homes acapara riquesa; apareixen diferències molt marcades entre homes i dones, i desenvolupen una cultura política de poder basat en la violència", explica Roberto Risch, arqueòleg de la UAB i coautor de la investigació. Formen comunitats petites i mòbils, que es desplacen gràcies a la invenció de la roda i del carro, i que fabriquen armes amb bronze "no per caçar sinó per exercir la violència", destaca Risch.
El 25% del genoma de la població de la península Ibèrica és una herència d'aquells pastors de l'estepa. El 75% restant descendeix majoritàriament dels pobles neolítics arribats abans des de Turquia.
Al nord d'Europa, l'empremta de la cultura iamna és més gran. En el que avui dia és Alemanya, un 75% del genoma dels pobladors de fa 4.000 anys venia directament de l'estepa russa. "Va ser una migració massiva", observa Risch. En l'actualitat, aproximadament la meitat del genoma de les poblacions britàniques, escandinaves i bàltiques descendeixen de la cultura iamna.
La investigació s'ha basat en anàlisis genètiques de 69 individus que van viure fa entre 8.000 i 3.000 anys i que s'han exhumat en jaciments de diferents països. Es tracta de l'estudi genètic més gran que s'ha fet de poblacions europees antigues.
Els resultats qüestionen la hipòtesi hegemònica fins ara que van ser els grups neolítics que van arribar fa uns 8.500 de Turquia els que van introduir a Europa les primeres llengües indoeuropees. A partir d'aquelles llengües van evolucionar el català, el castellà, l'anglès i altres llengües actuals.
3-III-15, J. Corbella, lavanguardia