la Constitució, a Islàndia, l’el.laboren els ciutadans

La crisi econòmica va causar la seva primera víctima política a Islàndia a començaments del 2009, quan el primer ministre conservador Geir Haarde es va veure forçat a dimitir. Pocs mesos abans, el sistema financer d’aquest país havia caigut en fallida, tot provocant la caiguda de la seva moneda i un augment brusc de l’atur. Però a diferència de les crisis polítiques que s’han obert aquests dies a Grècia i Itàlia, a Islàndia van ser les protestes dels ciutadans i no tant les pressions dels mercats les que en gran manera van provocar el canvi.

El músic Hörður Torfason va ser un dels principals impulsors d’aquesta eficaç mobilització popular, els fruits de la qual van anar molt més enllà de la mera caiguda del Govern, provocant també la dimissió de les principals autoritats financeres i impulsant l’obertura d’un procés judicial contra l’exprimer ministre Haarde, qui s’ha convertit en el primer líder polític del món a ser portat davant els tribunals per les seves responsabilitats en l’origen de la crisi.

Segons Torfason, la clau de l’èxit ha estat “la constància en les protestes i la claredat en les demandes, però també l’ampli poder de divulgació que permet internet”. Les petites manifestacions inicials van ser ràpidament amplificades a través de les xarxes socials, que també han exercit un paper insubstituïble a la primavera àrab i en els moviments d’indignats a Espanya i a nivell global.

El cert és que tres anys després de l’inici de la desfeta financera, l’economia islandesa mostra avui signes clars de recuperació, amb un creixement més gran que molts països de la UE i una davallada de l’atur. S’hi suma el procés de legitimació política que ha obert recentment la reforma de la Constitució, una reforma, per cert, que també es basa en la participació ciutadana. No només van ser els mateixos islandesos els que van elegir els membres del consell constitucional que ha redactat l’esborrany de la reforma, sinó que els ciutadans també van poder col·laborar en el procés a través de les xarxes socials.

En els mesos vinents, el document final serà donat a conèixer a la ciutadania i al juny serà sotmès a referèndum. En part, tot això ha estat possible gràcies a les petites dimensions d’Islàndia, que només compta amb 331.000 habitants. Amb tot, el seu exemple també demostra que es poden canviar les coses amb transparència i sense girar l’esquena al poble.

13-XI-11, G. Moreno, lavanguardia