Espanya cañí -180: la mentida com a règim impune

> dossier Espanya cañí <

molts directors de museu es trenquen les banyes a la recerca d'una fórmula que els permeti generar recursos complementaris. I és així com poden acabar llogant les seves sales per a casaments i batejos, relativitzant l'ambició intel·lectual o presentant com a art objectes que no desentonarien en uns grans magatzems.

Tot i això, hi ha altres solucions per aconseguir grans audiències. Per exemple, inventar-se-les. Ho ha descobert recentment el nou director de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) revisant les xifres de visitants de la seva antecessora. Resulta que durant deu anys les va inflar. D'aquesta manera va aconseguir que la corba de visitants lluís un sostingut progrés (malgrat que, de fet, queia). El 2004 en va tenir 102.847, però segons l'estimació aprovada per la seva responsable en va registrar 237.000. I el 2013 en va tenir 85.070, però en va comptar 1.163.419. És a dir, l'IVAM va multiplicar per tretze el nombre de visites reals.

Hi ha una manera molt fàcil de tocar el piano, deia l'enyorat Perich en un acudit. I afegia: tocar-lo malament.

4-I-15, Ll. Moix, lavanguardia