al final, ni South Stream ni Nabucco
Fa pocs anys tothom a Europa estava convençut que per al proveïment de gas natural Ucraïna no era de confiança. Moscou havia tallat l'aixeta a Kíev (2006 i 2009) per impagaments o diferències sobre els contractes, i els països de la Unió Europea s'havien posat a tremolar.
Així que a ningú sorprenien declaracions com les de la cancellera alemanya, Angela Merkel, o la del llavors primer ministre italià, Mario Monti, en què deien que totes les canonades, el South Stream inclòs, eren fonamentals per l'economia d'Europa.
Quan el Nord Stream, impulsat pels governs de Rússia i Alemanya, ja estava en funcionament, els països del centre i el sud d'Europa que reben gas a través d'Ucraïna miraven amb esperances els altres dos projectes que també volien evitar el carrer sense sortida ucraïnès: el Nabucco, impulsat per la UE i els Estats Units; i el South Stream, un projecte bàsicament rus que es va posar en marxa el 2007.
La seva diferència amb el Nord Stream, del Bàltic, era que aquests tenien objectius geopolítics molt marcats.
El Nabucco pretenia portar a Europa central gas procedent dels jaciments de l'Azerbaidjan al Caspi, deixant de banda el gas rus. El South Stream pretenia fer la competència al primer.
El gegant de l'energia rus Gazprom havia de construir una canonada de 2.400 quilòmetres sota el mar Negre per portar gas al sud i el centre d'Europa via Bulgària a raó de 63.000 milions de metres cúbics anuals. Havia d'estar a punt el 2016 i costaria 32.000 milions d'euros. Un elevat desemborsament (davant els 10.000 del Nabucco, que anava per terra ferma), compensat per la seva importància geoestratègica.
Però a dos anys de l'objectiu, la situació ha canviat. La poca rendibilitat econòmica d'aquestes canonades s'ha acabat imposant a la seva importància estratègica.
Al Nabucco se'l va donar per mort l'any passat, quan l'Azerbaidjan va anunciar que no li subministraria gas, i al South Stream li ha posat una creu aquesta setmana el president de Rússia, Vladímir Putin.
Va ser el primer dia de desembre, durant la seva visita a Turquia. Putin va assegurar que el South Stream no es continuarà construint per les traves que hi posa la Unió Europea.
La Comissió havia tret aquest any targeta groga al projecte. Segons les normes comunitàries sobre competència, un subministrador no pot ser alhora propietari del mitjà de transport, així que havia paralitzat el projecte.
"Veiem que s'estan posant obstacles per impedir que s'acabin les obres", va dir Putin a Ankara. "Si Europa no vol dur-lo a terme, llavors no es farà". El cap del Kremlin va assegurar que Gazprom no va aconseguir els permisos necessaris per continuar construint, i va acusar la UE de pressionar el govern de Bulgària, que al juny va ordenar suspendre els treballs.
El director executiu de Gazprom, Aleksei Miller, i el ministre d'Energia rus, Aleksandr Nóvak, van confirmar després que "la decisió és definitiva". Putin va dir que Sofia perdrà 400 milions d'euros anuals, i va aconsellar que l'hi reclami a Brussel·les.
Per Aleksei Arbátov, que dirigeix el Centre de Seguretat Internacional de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, la decisió de Putin és pragmàtica. La UE estava utilitzant el projecte "com una palanca per pressionar Rússia, així que Moscou ha eliminat aquesta palanca".
Com assenyala l'expert Steve LeVin al diari econòmic Quartz, "el motiu original del South Stream, derrotar Nabucco, s'havia esvaït" fa un any.
Tot i així, hi havia països de la UE interessats a crear una nova via de proveïment, especialment Bulgària i Hongria.
Amb la crisi d'Ucraïna i el pitjor enfrontament polític entre Occident i Rússia des del final de la guerra freda, la UE ha pressionat els seus membres perquè deixin de donar suport al South Stream.
Les sancions occidentals contra Moscou per l'annexió de Crimea, i ara les dificultats econòmiques per a Rússia, amb el preu del petroli baixant i la recessió a la cantonada, han fet la resta.
Gazprom té dos contractes importants amb la Xina, i necessita recursos per construir dos gasoductes amb el gegant asiàtic.
Així que la decisió política no va malament a les necessitats econòmiques. "És una qüestió de prioritats", explicava el president de la Fundació Nacional de la Seguretat Energètica, Konstantín Símonov, abans de la decisió de Putin. "I ara la prioritat és construir gasoductes no cap a Europa, sinó cap a Àsia".
Com a conseqüència, la guerra dels gasoductes del sud d'Europa ha acabat sense guanyador. "Com el Nabucco, aquest era més un projecte geopolític que un projecte comercial viable", ha escrit Thomas de Waal, expert del Centre Carnegie en el seu Programa sobre Rússia i Euràsia.
En lloc del South Stream, Putin va anunciar plans per construir un nou gasoducte, més curt i menys costós, a través del mar Negre fins a Turquia. Tindrà capacitat per a 63.000 milions de metres cúbics de gas per any. D'aquests, 13.000 es quedarien a Turquia, i la resta anirien a un centre de distribució a la frontera grecoturca, per fer-lo arribar els consumidors europeus.
Liquidat el South Stream, el gran entramat de la distribució del gas rus torna a ser a Ucraïna. Per enviar gas a Europa, Rússia encara té el Nord Stream, el Blue Stream (entre Rússia i Turquia) i la canonada Iamal (a través de Bielorússia), a més de la via més important: els gasoductes ucraïnesos. Putin "farà ara tot el possible per demostrar que el pas per Ucraïna no és segur", creu el politòleg Stanislav Belkovski.
7-XII-14, G. Aragonés, lavanguardia