Kobane: tres mesos resistint el setge de Daeix ("l’Estat Islàmic")

> el dia a dia de la batalla per Kobane aquí <

"Van intentar prendre Kobane però no van poder". La frase és de Rojvan Kobane, una guerrillera de les milícies kurdes de la Unitat de Protecció Popular (YPG), i resumeix bé el que signifiquen avui ni més ni menys que 81 dies de lluita. El culte a la mort de l'Estat Islàmic (EI) ha trobat un os molt dur de rosegar: milícies kurdes que no tenen por del martiri.

Ahir es van tornar a registrar intensos combats, però la principal novetat va ser l'arribada amb la moral molt alta de milicians kurds procedents del nord de l'Iraq. Els 150 peixmergues formen part del segon destacament que procedeix de la zona autònoma de l'Iraq i van arribar fins a Kobane per un corredor dins de Turquia.

"Hem vingut a Kobane a netejar-la de bandes criminals", deia ahir en una entrevista al canal prokurd IMC un dels peixmergues acabats d'arribar mentre s'escalfava al foc d'una estufa. "Som el mateix poble kurd dividit en quatre regions", afegia.

"Estem corregint un error històric. Reparant un passat en què lluitàvem els uns contra els altres", va declarar un comandant de les YPG al periodista Ismail Keskin, present a la zona, en referència a antigues enemistats entre kurds sirians i iraquians.

Per descomptat, l'arribada de reforços peixmergues ben entrenats i armats -tant aquests d'ara com també els 150 d'arribats a finals del mes d'octubre- ha suposat un gran alleujament per a les unitats del YPG en l'acarnissada lluita contra milícies gihadistes, que tenen armes més potents. Però són sobretot els bombardejos de les forces de la coalició internacional -el 85% protagonitzats per avions dels Estats Units- els que han fet frenar i recular la marea negra de l'Estat Islàmic.

Dissabte passat, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR), es va arribar a la xifra més alta de gihadistes morts en un sol dia des que van llançar l'ofensiva: 50. Aquell mateix dia hi va haver una novetat inquietant: per primer cop l'EI atacava des de territori turc. Ankara ho ha desmentit, però hi ha vídeos que mostren gihadistes disparant des del costat turc de la frontera.

En total ja són gairebé 12 setmanes resistint al setge de l'EI en un enclavament de valor sobretot simbòlic -que no estratègic- al nord de Síria. De diversos barris de la ciutat amb prou feines en queden ruïnes després de ser durament castigats amb trets de morter i artilleria. La pluja d'artefactes ha estat tan forta que, segons reflecteixen imatges fetes públiques, no costa gaire trobar projectils que no han detonat incrustats als carrers.

A mitjan setembre els seguidors de la bandera negra van començar el setge ocupant a gran velocitat part dels més de 300 pobles que envolten l'enclavament kurd. Ningú no s'imaginava, llavors, que aquesta localitat pogués arribar a ser un punt d'inflexió en la lluita contra l'EI, que avançava d'una manera que semblava imparable fins a l'octubre.

A mitjans d'aquell mes ja ocupava més de la meitat de la ciutat i tot feia presagiar una matança de diversos milers de kurds, molt majoritàriament guerrillers, però també civils. I l'ocupació gihadista d'un territori d'uns 725 quilòmetres des de la frontera sirianoturca fins als voltants de Bagdad: el califat semblava que es consagrava.

Però ja llavors un dels lemes més repetits en la resistència kurda era "Kobane es convertirà en el cementiri de l'Estat Islàmic". I així ha estat. Són més de 1.200 morts en els enfrontaments segons el SOHR, entre els quals més de 700 gihadistes. El cementiri no ha parat de créixer. Però Kobane resisteix.

4-XII-14, R. Ginés, lavanguardia