"Xarxes socials: vigilància, censura i propaganda", Ievgueni Morozov
Ievgueni Morozov no destaca per la seva cordialitat. Evita la mirada i quan algú discrepa amb ell s'exalta i crida. El seu caràcter agre trasllueix en els seus escrits, tant personals com professionals. Al seu compte de Twitter ha deixat aquest epígraf: "Hi ha ximples útils, mira al teu voltant", i acusa els que el segueixen de no captar el "sarcasme latent" dels seus comentaris enginyosos. Però aquest bielorús de només 30 anys sembla que és un rondinaire necessari, afirmen fins i tot els seus detractors més acèrrims. Malgrat que la majoria dels articles que publica en diaris d'arreu del món són petites variacions del mateix discurs, ha aconseguit construir una teoria que desmunta els mites sobre internet i el negoci de la tecnologia.
Dijous va ser a Barcelona, on va participar en el cicle de conferències Futur(s), organitzat per l'Ateneu Barcelonès i l'Obra Social La Caixa. I com és el futur segons Morozov? Distòpic, una societat controlada per la "màfia" de Silicon Valley, on els règims totalitaris augmenten el seu poder gràcies a la connexió i les xarxes socials i la població sucumbeix davant ximpleries tecnològiques. Alienats però feliços. Menys ell. 
"El problema és l'estructura de la xarxa, la manera en què ara està establerta internet i en com hem decidit organitzar la comunicació, implicant empreses de Silicon Valley que ho saben tot sobre nosaltres, com parlem, com ens reunim, aviat com conduïm o com cuinem. Ara Google ha passat al camp dels cotxes intel·ligents, detectors de fums intel·ligents al teu lavabo o cuina i ulleres intel·ligents. Ells volen ser presents en tots els aspectes de la realitat, i ho fan únicament buscant el seu benefici econòmic. Volen saber-ho tot sobre nosaltres. Tota la nostra vida està en venda". Morozov acaba la frase mirant a l'infinit.
Aquest investigador de les implicacions polítiques i socials de l'ús de la xarxa ha plasmat les seves anàlisis en dos llibres. En The net delusion (2011) refuta la creença estesa que les xarxes socials fomenten el canvi polític a tot el món. Al contrari, afirma, contribueixen a la construcció d'una mena de Stasi digital en què els beneficiaris més importants són els règims opressors. "Si hi ha protestes i manifestacions, això amenaça el règim. I llavors limiten l'accés a la xarxa o a la informació per tallar la protesta. Però una vegada la rebel·lió es dilueix amb l'ajuda de l'exèrcit, l'estat o el règim, volen controlar aquesta massa de gent que amenaça l'statu quo. I el flux d'informació que es produeix a través de les xarxes socials proporciona una quantitat ingent de dades sobre ells". Espiar, doncs, mai no va resultar tan fàcil. El discurs oficial defineix les xarxes socials com un instrument que permet l'organització des de la base i la pressió al poder. Morozov només veu eines que faciliten la santa trinitat de l'autoritarisme: vigilància, censura i propaganda -té compte a Twitter; a Facebook, no-. L'ocàs de la primavera àrab o la fallida revolució iraniana del 2009 -batejada com a revolució Twitter- sustentarien aquesta tesi, segons els seus seguidors. Quins canvis polítics o socials han provocat realment les xarxes socials? On és el seu efecte alliberador?
Un altre episodi que reforça el seu discurs és el de l'espionatge massiu perpetrat per l'NSA. I aquí entra en joc el seu blanc predilecte: Google i empreses similars. A la seva segona obra -To save everything, click here (2013)- continua amb la seva crítica del sistema internet i ataca tot el que surt de Silicon Valley. El leitmotiv del llibre: creure's que internet o les tecnologies ho solucionaran tot és de ximples. A part dels grans cercadors, xarxes socials i altres negocis, destrossa conceptes com les ciutats intel·ligents, el micromecenatge, la ludificació o les conferències TED -tot i que hi ha participat-. "Internet no és un fenomen amb la seva pròpia lògica, sinó que s'acomoda a les relacions socials i polítiques preexistents". assenyala. Per tant, no millora res per se.
I en aquest context, empreses com Google en treuen profit, fagocitant el valor d'altres models de negoci amb la complicitat -perquè són passius- dels seus usuaris. Què s'hi pot fer? A part de ser escèptic i exercir de troll tecnològic, Morozov no proposa solucions o alternatives. Potser es podria començar canviant de cercador -a dalt, trobareu idees-.
28-IX-14, M. Gutiérrez, lavanguardia