South Stream: el pols rus que desestabilitza la Unió Europea
Sembla un titular tret d'una república africana fallida, però ha passat a la Unió Europea: la lluita de poder entre dos magnats amb llaços polítics foscos ha posat en perill el sistema bancari d'un país sencer. Benvinguts a Bulgària.
Un vell fantasma del passat ha tornat aquest estiu a turmentar un país que als anys noranta va veure com es desplomaven, un rere l'altre, fins a 14 bancs, que es van endur dos terços dels estalvis de la seva gent. A finals de juny, en el lapse de dues setmanes, s'han produït dos brots de pànic bancari, amb llargues cues a les oficines de dues entitats -la tercera i quarta de Bulgària- i retirades milionàries que han fet témer un nou escenari a l'estil xipriota en el membre més pobre de la Unió Europea. 
Les autoritats búlgares i també les europees s'han mogut ràpidament per aturar l'hemorràgia. Dilluns passat, Brussel·les va autoritzar Sofia a injectar 3.300 milions de levs (uns 1.700 milions d'euros) per donar liquiditat a la banca del país. A més, va emetre un comunicat subratllant la bona salut del sistema bancari búlgar i atribuint la crisi a "atacs especulatius" motivats per factors "externs, aliens a la banca".
És la tesi del Govern búlgar, que ha denunciat un "complot criminal" dissenyat per desestabilitzar el país. Set persones han estat detingudes, acusades de propagar rumors falsos a través de correus electrònics, SMS i xarxes socials, que alertaven d'un col·lapse imminent i instaven els clients a salvar els estalvis.
La reacció ràpida sembla haver tingut èxit. Durant l'última setmana les retirades de capital han anat baixant dia a dia, assenyala Tsveta Petrova, analista del Grup Eurasia, la primera consultora de riscos polítics del món. Creu que la possibilitat d'una fallida sistèmica s'ha diluït, encara que la desconfiança crònica dels búlgars amb la banca, cicatriu de la fallida del 1997, és encara un "risc potencial" que fa Bulgària molt vulnerable.
Amb tot, és molt diferent del cas de Xipre. "El que va passar als noranta va obligar Bulgària a prendre mesures molt estrictes i avui té una de les regulacions bancàries més dures de la UE. Hi ha molta vigilància i els bancs estan ben capitalitzats i tenen una alta liquiditat", subratlla. La causa cal buscar-la fora del sistema bancari: "Tot ha estat una guerra entre dos oligarques. La banca ha estat la víctima del foc creuat", afirma.
Bulgària és un país molt acostumat a la intriga, on una xarxa de magnats vinculats al passat comunista continua movent els fils de la política i l'economia. Per aquesta raó, a ningú no el sorprèn que darrere d'aquesta crisi hi hagi el conflicte entre dos oligarques que han partit peres després d'haver fet negocis junts durant molts anys: Tsvetan Vassilev, un banquer proper als socialistes, i Delian Peevski, magnat mediàtic i diputat del partit turc.
Segons la interpretació més estesa dels fets, la ruptura va portar Peevski a retirar els seus diners del banc KTB, de Vassilev, mentre els seus mitjans de comunicació alimentaven els dubtes sobre l'entitat financera. Es va desencadenar el pànic i el KTB va ser intervingut després que els seus clients n'haguessin retirat el 20% dels dipòsits. Llavors Vassilev es va venjar, presumptament, propagant rumors contra el banc FIB, on es creu que Peevski va portar els seus diners.
No és casualitat que la crisi bancària hagi arribat en un moment polític molt delicat, amb el Govern búlgar a les portes d'eleccions anticipades després de poc més d'un any al poder. Aliança impossible entre socialistes, el partit de la minoria turca i els neonazis, les eleccions europees han dinamitat la coalició, així com la polèmica del gasoducte South Stream, un projecte caríssim de la russa Gazprom per arribar a Itàlia i Àustria evitant Ucraïna i que Sofia s'ha vist obligada a congelar al juny després d'un ultimàtum de Brussel·les.
"L'escenari d'una guerra d'oligarques competint pels contractes de South Stream, que els hauria fet guanyar molts diners, és plausible -assenyala Dariusz Kalan, analista de l'Institut Polonès d'Assumptes Internacionals-. Tot és molt fosc. L'únic que és clar és que el moment escollit per a l'atac ha estat perfecte. Bulgària està molt feble per la inestabilitat política, la crisi econòmica, la corrupció permanent i unes institucions, sobretot la de la justícia, molt pobres".
Molts veuen també l'ombra russa. "Cada vegada que un projecte energètic no surt com vol Moscou, tenim una crisi bancària. Va passar també als noranta. No ho podem provar, però és innegable que hi ha una forta correlació", assenyala Georgy Ganev, economista del Centre d'Estratègies Liberals de Sofia.
Ganev admet que la transició de Bulgària del comunisme a la democràcia i l'economia de mercat té doloroses assignatures pendents, com la corrupció endèmica (que nodreix els oligarques) o la independència de la justícia. Però és optimista. "Fa quinze anys en aquesta mateixa situació el sistema bancari s'hauria ensorrat. Aquesta vegada ha resistit, i la gent ha mantingut la confiança en els bancs -assenyala-. Els oligarques encara són prou poderosos com per crear problemes, però almenys ja no per imposar la seva agenda. I això és gràcies a Europa".
6-VII-14, G. Saura, lavanguardia