5-X-07, ‘Propostes per una llei electoral catalana’

introduït per Jordi Sànchez*,
director de la Fundació Jaume Bofill 

5 d'octubre de 2007,
Sala Pompeu Fabra,
Ateneu Barcelonès.

Programa:
20h30', benvinguda i recepció
21h00', començament del sopar
21h40', presentació de les propostes de BarcelonaRadical.net
21h45', introducció a càrrec del sr. Jordi Sànchez
22h00', debat
23h45', resum-retorn per l'introductor
24h00', tancament del debat

Assistents:
-sr. Roberto Labandera, diputat
-sr. Jordi Turull, diputat
-sra. Teresa Aragonés, ex-diputada
-sr. Manel Ibarz, ex-diputat
-sr. Rafael Lópex, diputat
-sr. Oriol Bohigas, President de l’Ateneu Barcelonès
-sra. Bet Gali, Ateneu Barcelonès
-sra. Laia Ortiz, diputada
-sr. Jordi Pérez, organització, moderador 
-sr. Rafa Villaró, organització

* El Sr. Jordi Sànchez no va poder assistir per malaltia. Per aquesta raó no s'ha incorporat l'audiovideo de la seva intervenció.

Propostes de BarcelonaRadical.net per una Llei Electoral Catalana

"Tot i que ineludiblement la cultura política catalana està llastrada per una ben minsa profunditat històrica en democràcia, la qüestió de la -inexistent- Llei Electoral Catalana n’és un detall especialment significatiu del seu estat. L’aprofundiment en una cultura cívica basada en els drets, el Dret, les llibertats i la democràcia ja sabem que no ve de cops d’Estat ni de conquestes militars sinó que es fonamenta en els costums i pràctiques que genera l’exercici permanent i sobirà de les responsabilitats civils de la ciutadania. Des d’aquesta perspectiva –no n’entenem altre-, permeteu-nos l’immodèstia de fer-ne una avaluació: la cultura democràtica d’aquest país no progressa adequadament; necessita millorar. 

Essent aquest diagnòstic la raó darrera de l’existència d’aquests soparsdebat, hi afegim a partir d’avui una brevíssima però molt concreta part propositiva que, com correspon a la nostra tradició política radical, queda oberta al coprotagonisme de totes les parts que la comparteixin. Propostes que justament per la denúncia implícita de la malaltia partitocràtica surten en defensa de la salut de nostra democràcia, del sistema de partits, la via parlamentària i la dignitat de la gran majoria dels representants electes. 

No plantejem, no és la nostra feina, un projecte de Llei Electoral sinó la crida a que n’hi hagi una no en anys sinó en mesos, i que inclogui aquestes quatre bases: 

-primera: escollir un percentatge no menor d’un terç dels escons en circunscripcions uninominals. Més enllà dels arguments a favor, que no seré jo qui exposi tenint present el respectat Jordi Sànchez, ens mou en aquesta direcció el desig sinó de guarir al menys sí de procurar minimitzar la partitocràcia, amb el seu correlat d’inhibició de l’exercici de les responsabilitats polítiques dels ciutadans. 

-segona: eliminar tota barrera de percentatge mínim per a accedir a tenir representació. I això perquè aquestes generen una infrarrepresentació negadora del fonamental principi d’igualtat civil de la ciutadania que reforça la ja esmentada d’inhibició de l’exercici de les responsabilitats polítiques de la ciutadania. No serà limitant la lliure competència, ni mantenint els mecanismes de sobrerrepresentació que limita l’oferta com promocionarem aquest exercici de ciutadania. 

-tercera: representació estrictament proporcional en escons buits dels vot en blanc. Perquè són aquests els vots més representatius d’una cultura democràtica aprofondida i responsable. I són els que ens mostren de particular i significativa manera la seva salut. Uns escons buits no són una ofensa a la democràcia sinó un permanent recordatori de que -sempre- necessita millorar. 

-quarta: dret de vot segons residència, no nacionalitat, seguint el principi de No Impostos Sense Representació.   

Si dolent és no tenir Llei Electoral, tenir-la en reforç del que resumim com a partitocràcia faria recular la nostra cultura democràtica. Us deixem doncs sobre la taula aquestes quatre propostes i deixem pel moment de la confecció de la Llei les consideracions sobre definició de circunscripcions, llistes generals, vot transferible, mecanismes de (des)compensació territorial, vot electrònic, igualtat d’oportunitats en la competició electoral… i per a un’altre dia la  proposta, autònoma però complementària, d’efectuar, també, eleccions executives, és a dir, presidencials. 

Permeteu acabar només mencionant l’absoluta manca de reacció, tant de la classe política com de la ciutadania en general, davant l’enquistada oposició dels professionals de la radiotelevisió pública a la normativa electoral en el seu camp. Tot plegat, mal símptoma. La nostra cultura política necessita millorar."

BarcelonaRadical.net, obertura en el sopardebat trimestral amb diputats de tots els partits celebrat a l'Ateneu Barcelonès el 5-X-07.