Ucraïna (i tants d’altres): què millor que un "dret d’autodeterminació" generalitzat?
La tan publicitada iniciativa russa en el sentit de la partició d’Ucraïna exigeix una resposta més seriosa que paraules buides; és inacceptable declarar “inacceptable” el que clarament està sent acceptat sense cap resposta efectiva. D’una manera que resulta penosa, els diversos líders europeus que es van afanyar a qualificar la iniciativa russa d’“inacceptable” van afegir immediatament que no tenien cap intenció de fer res sobre això. El mateix secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, va recórrer a unes amenaces pròpies de parc infantil en retirar la invitació a Vladímir Putin en ocasió de la pròxima cimera del G-8 (¿G-7?) o cimera festiva, si se’m permet, ja que tots els assistents es diverteixen bastant fent-se totes aquestes fotos de família i a més gaudeixen d’un menjar excel·lent, però Crimea bé es mereix un tiramisú.
En realitat Crimea no és el que volen els russos; volen molt més. El pla Nova Rússia preparat al Kremlin –elaborat en detall fins al disseny de la seva bandera– retallaria tot el territori situat a l’est del gran riu Dnièper de manera que formaria un nou Estat, “afiliat” a la Federació Russa fins que es resolgui la seva adhesió a Rússia quan sigui l’hora. Aquest territori trans-Dnièper és molt més gran que la República Moldava de Transnístria (coneguda com a República Moldoveneasca Nistreana) que l’Exèrcit rus va tallar exitosament a rodanxes de la república moldava però, a diferència d’aquesta última, que es troba separada de la Federació Russa per territori ucraïnès, la Nova Rússia queda englobada, sense que es noti, a Rússia, de la qual forma una prolongació cap al sud fins al mar Negre.
El Dnièper com a frontera divisòria té l’avantatge de donar Crimea als russos, incloent la seva insubstituïble base naval i el mèrit decisiu d’incloure una població que inclou molts russos ètnics, ucraïnesos de parla russa i ucraïnesos que preveuen el seu futur amb Moscou perquè els seus llocs de treball actuals es troben en empreses russes, o a la mateixa Rússia. Indubtablement, la seva perspectiva és molt diferent de la dels activistes de Lviv –el Lviv de Galítsia que no es va arrabassar de Polònia fins el 1944– que van ser els protagonistes de la revolta.
El president Putin, per tant, podria apel·lar al principi impecablement wilsonià d’autodeterminació per legitimar la seva creació. Finalment, la república transDnièper, segons el pla Nova Rússia, encara podria tenir Kíev com la seva capital als tres districtes ( raion) situats a l’est del gran riu, de manera que permetrien que els ucraïnesos poguessin continuar tenint aquesta ciutat com la seva capital històrica. Putin podria fins i tot presumir de la seva contenció apuntant a Odessa, aquesta ciutat històrica de Rússia, que com que quedaria a l’esquerra del riu Dnièper continuaria formant part d’Ucraïna. A casa, sens dubte, Vladímir Putin no s’ha de preocupar per res: molts russos creuen que tot el territori d’Ucraïna hauria de tornar a Rússia, mentre que els que tenen mentalitat històrica recordaran que la Nova Rússia original guanyada als tàtars s’estenia als dos costats del Dnièper.
Els nord-americans i els europeus s’enfronten ara a una difícil elecció: començar una nova guerra freda de falta de cooperació rutinària amb Moscou o bé afegir-se al procés d’extreure un Estat no fallit d’Ucraïna mitjançant la realització de referèndums als vint-i-quatre oblasts (províncies) i la república autònoma de Crimea.
Començar una nova guerra freda tindria el gran avantatge de la claredat moral, mentre que la reenginyeria política d’Ucraïna oferiria per fi una promesa d’estabilitat. El que no reporta cap benefici és repetir frases buides i amenaces puerils, per no parlar de la proposta de tranquil·litzar els polonesos mitjançant el reforç de les seves fronteres orientals amb tropes de l’Aliança Atlàntica; en el moment actual, només l’exèrcit alemany continua disposant d’un important contingent de forces blindades i mecanitzades per a un propòsit com aquest.
4-III-14, Edward Lutttwak, lavanguardia