ofensiva tradicionalista en la batalla per l’educació (també a França)
Divendres 24 de gener. En un centenar d'escoles franceses el nivell d'absentisme dels alumnes assoleix cotes fins ara mai vistes. La raó d'aquesta deserció massiva, amb una particular incidència a Alsàcia, no és la grip ni cap epidèmia de gastroenteritis, sinó la resposta a una campanya de boicot induïda, a través d'internet i missatges de text, per un grupuscle pròxim a l'extrema dreta per protestar per la presumpta introducció en els programes escolars de l'anomenada teoria del gènere. Desenvolupada pel controvertit psicòleg i sexòleg neozelandès John Money (1921-2006), l'esmentada teoria afirma que la identitat sexual no estaria marcada tant per la biologia com per la convenció social i la voluntat personal.
Al visor dels activistes hi havia -i hi és- el nou programa educatiu "ABCD de la igualtat", posat en marxa aquest curs de forma experimental pel Ministeri d'Educació Nacional per transmetre als escolars els valors de la igualtat entre homes i dones, combatre els estereotips i lluitar contra els prejudicis antihomosexuals. Pels grups ultraconservadors, es tracta d'una manera fraudulenta d'introduir la teoria del gènere i promoure ni més ni menys que l'homosexualitat a les aules. Segona etapa d'una estratègia que als seus ulls va començar amb la legalització dels casaments gais...
"Utilitzen la igualtat per confondre'ns i corrompre'ns", afirma Farida Belghoul, promotora de la protesta, que sota el nom de Jornada de Retirada de l'Escola es pretén que es dugui a terme una vegada al mes. Entre els pares que el 24 de gener van secundar la primera convocatòria hi havia catòlics, però també molts musulmans. Una convergència que també es va produir el 2013 en les protestes contra la reforma que va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe...La campanya de boicot llançada contra el nou programa escolar no és una acció aïllada, sinó que s'inscriu en la dinàmica d'agitació que els sectors ultraconservadors i d'extrema dreta -una espècie de Tea Party a la francesa- estan duent a terme des de l'any passat en diversos fronts: des de les manifestacions d'oposició al matrimoni homosexual -ara dirigides contra la nova llei de la Família, finalment ajornada pel Govern- fins a la Jornada de Còlera dirigida contra el president francès, François Hollande. Iniciatives impulsades per una galàxia de grups radicals que actuen al marge dels partits tradicionals, com la Unió per un Moviment Popular (UMP) de Nicolas Sarkozy i el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen, que han quedat desbordats.
La personalitat de la instigadora del boicot a les escoles, Farida Belghoul, una professora d'història -a més de novel·lista i cineasta- de 55 anys, és il·lustrativa de la trajectòria personal i política d'algunes de les figures d'aquest moviment neoconservador. Nascuda a París de pares algerians, Farida Belghoul havia estat en la seva joventut una activa militant comunista i antiracista, que el 1984 es va convertir en la imatge i portaveu de la segona Marxa dels Beurs -els fills de la immigració- a favor de la igualtat.
Enfrontada als promotors de SOS Racisme, Julian Dray i Harlem Désir -aquest últim, actual primer secretari del Partit Socialista-, Belghoul es va apartar del moviment i no va tornar a manifestar públicament cap compromís polític fins al 2009, quan va donar suport a la fugaç candidatura de l'exprimer ministre Dominique de Villepin. L'any passat va reaparèixer associada a l'organització ultradretana Igualtat i Reconciliació (vegeu la informació adjunta), d'ideari antisemita i nacionalsocialista, dirigida per un altre excomunista, Alain Sorel.
Fidel Castro, el Che Guevara, Gaddafi, Putin, Chávez, Ahmadinejad... en una banda. A l'altra, Joana d'Arc i el fundador de l'organització, Alain Soral. La iconografia d'Igualtat i Reconciliació il·lustra la convergència ideològica que aquest grup d'ultradreta pretén representar: "L'esquerra del treball i la dreta dels valors". Exmilitant del Partit Comunista, primer, i del Front Nacional, després, Soral es reivindica nacionalsocialista i manté un discurs en el qual combina l'anticapitalisme amb furibundes proclames contra els jueus i els homosexuals.
6-II-14, Ll. Uría, lavanguardia