"Que votin tots els espanyols", Nicolás Tomás Lanchon

"La Constitució diu que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol". Ho repeteixen sovint, sempre que surt la qüestió catalana i el referèndum, des de diversos altaveus polítics i mediàtics unionistes. I no els falta pas raó. Lluny de ser una Constitució liberal, la sobirania no resideix en qualsevol col·lectiu voluntari –encara menys en els individus, malauradament--, sinó que ho fa en això que anomenen nació espanyola, que es concreta en les seves Corts. No debades, es parla d'aquest concepte tan enverinat com és la sobirania nacional, una de les pitjors herències de la revolució francesa. Parèntesi necessari: no oblidem que va ser el jacobinisme qui va instaurar el règim centralista per excel·lència i, d'aquesta manera, va anul·lar les particularitats de les seves regions, els drets de les minories. "La consulta separatista s'ha de fer a tota Espanya", afegeixen després. D'acord, molt bé. Fem-ho així, si és el que realment ells volen i permetran.

No suposa cap inconvenient. Si així sí que es pot exercir de debò el dret a decidir –dret d’autodeterminació-- i es pot celebrar la consulta –referèndum-- sobre la independència, fem-ho com ells manen. Al cap i a la fi, la qüestió sotmesa a votació seria el posicionament a favor o en contra d'un Estat català independent, que és el que s’ha de preguntar. I, per tant, independentment de quins siguin els seus efectes vinculants –que és un altre debat--, el resultat que legitimaria una hipotètica independència, especialment de cara a la comunitat internacional, seria el resultat de les urnes catalanes. Només els vots dels catalans, i cap més. Com en qualsevol referèndum d’autodeterminació al món. El que voti la resta, amb tots el respecte, és irrellevant. Serà curiós saber què en pensen els manxecs, els murcians o els lleonesos sobre aquest assumpte, però no serà res més que això: unes dades curioses.

Tot plegat crearia una nova entrada en els manuals de ciència política. Si més no seria un exercici del dret d'autodeterminació curiós i inèdit, el primer cop on tot l'Estat vota per la separació d'una de les seves parts. Però deixem-nos endur per l’exotisme politòleg. A Catalunya la clau d'interpretació seria molt clara: un eventual Estat independent català o, en cas contrari, el manteniment de la situació actual (o una encara més hipotètica Espanya federal). Això a Catalunya, és clar. ¿Però què garanteix que, per exemple,  els bascos no votarien –a favor-- en clau basca, fet que obriria un altre meló que fins ara sembla tancat per a l’Estat espanyol? ¿I si fins i tot ho fessin un percentatge significatiu –molt lluny de ser majoritari, per raons òbvies-- de valencians i illencs? Ai, que tot plegat no els surti un nyap i, en comptes d’apagar el foc català, no només el mantinguin ben viu, sinó que n’encenguin d’altres.

3-I-14, Nicolás Tomás Lanchon, liberal.cat