Espanya cañí -144: campanades d’Any Nou per a imbècils estupidizats
Cada vegada que surt l'informe PISA, Espanya hi apareix a la cua en nivell de comprensió lectora dels països de l'OCDE. No s'arriba més amunt del lloc 25 d'un total de 33. Deu ser aquesta dada el que fa que cada any, des de la Puerta del Sol, expliquin d'una manera molt elemental com funcionen el carilló i les campanades, tot i que fa dècades que el rellotge manté exactament la mateixa dinàmica.
A Telecinco els personatges d'Aída van agafar un esquellot, una campaneta i un gong per explicar-ho a l'audiència. Ens aclarien: "Los cuartos son cuatro". I feien dringar quatre vegades la campaneta després d'haver sacsejat l'esquellot per explicar el funcionament del carilló. Després, per si de cas algú encara no ho havia entès, aclarien a cop de gong: "Las campanadas son doce y suenan así. Pero si tienen problemas no se preocupen porque tendrán en la pantalla a los comeuvas". Es referia a una mena de boles de publicitat d'una targeta de crèdit que a cada toc de campana devoraven un gra de raïm. Per si la tradició ens resulta excessivament complexa.
A La Sexta ens ho explicaven com si ningú hagués vist mai l'espectacle. Frank Blanco advertia: "El show empieza cuando baja el carillón" i "Los cuartos los reconoceréis porque son cuatro". Això sí, ja van fer broma amb les campanades: "Las campanadas siguen siendo doce". Sandra Sabatés va desvelar el que no va explicar ningú més: el ritme de les campanades s'alenteix per a l'ocasió perquè la gent tingui més temps per empassar-se el raïm.
A Antena 3 Anna Simón i Paula Vázquez van delectar-nos amb onomatopeies per entendre la dinàmica. Van reproduir el so del carilló amb un "gling-gling-gling-gling ". Després ens van aclarir que "luego están los cuatro cuartos, que son dobles". És a dir, dobles perquè sonen primer amb un " ding " i després amb un "dong". Un detall importantíssim. I finalment la informació més rellevant: "Después, las doce uvas. Doce. Una para cada mes. Una con cada campanada". Un cop explicat, Anna Simón va elevar el nivell proposant un dubte digne de consultar a l'Institut Max Planck: "¿ Las campanadas son antes o después de las doce de la noche?" I Paula Vázquez contesta: "¡Yo juraría que antes!" I la Simón, resolutiva, respon: "¡Pues no! Son después. El año empieza cuando nos comemos la primera uva". Bravo! La confiança en la capacitat de comprensió de l'audiència és nul·la. I és lògic si encara s'ha d'explicar com funciona un rellotge i la presentadora no té cap problema a fer veure que no ho sap.
3-I-14, M. Planas, ara