Espanya cañí -141: que et toqui 7 vegades la loteria no és qüestió de sort...
Els estats fracassen per moltes raons, però la corrupció n’és una. Daron Acemoglu i James A. Robinson han escrit un llibre ( Per què fracassen els països) en el qual expliquen que les institucions polítiques es converteixen en enemigues del desenvolupament i de la prosperitat (“extractives” en diuen) en moltes nacions de l’Àfrica, Àsia i Sud-amèrica. D’acord amb la seva tesi, les elits en el poder manipulen les regles de joc per beneficiarse’n en detriment de la majoria a determinats països, i només la transparència de les institucions, l’enfortiment de la democràcia i la llibertat dels ciutadans permet aconseguir un progrés social.
L’assaig explica un dels casos de corrupció més increïbles de la història del món. Corria el mes de gener del 2000 a Harare (Zimbàbue) i el mestre de cerimònies Fallot Chawawa havia de triar el bitllet que guanyaria la loteria nacional organitzada per un banc, el Zimbank, que era propietat, en part, de l’Estat. La rifa estava oberta a tots els clients amb comptes superiors a cinc mil dòlars zimbabuesos. El redactor del butlletí del Zimbank va escriure: “Quan Chawawa va treure el bitllet per al premi dels cent mil dòlars, no podia creure el que veien els seus ulls, ja que es va adonar que hi havia escrit el nom de sa excel·lència el president Robert Mugabe”.
El fet que Mugabe pogués guanyar fins i tot la loteria si li venia de gust és una mostra del control que aquest personatge ha exercit sobre tots els assumptes del seu país, que és un Estat col·lapsat per la seva ruïnosa i despòtica gestió fins al punt que ha deixat de prestar els serveis públics bàsics.
Salvant totes les distàncies, la sort amb la rifa d’aquest personatge només és comparable a la de Carlos Fabra, recentment condemnat a quatre anys de presó per defraudar Hisenda. Fabra, que pertany a una família que governa des de fa segle i mig la Diputació de Castelló, ha aconseguit que li toqués set vegades la loteria al segle XXI. Els perits d’Hisenda dubten que es degui a una qüestió de bona estrella i s’inclinen a pensar que s’ha tractat de compra de dècims premiats per blanquejar diners.