la separació i independència dels Poders, Reforma Pendent de la demo(partito)cràcia espanyola

Tant el PP com el PSOE diuen estar d’acord que cal recuperar el prestigi de les institucions, però després no hi ha fets que confirmin aquesta voluntat. Les dificultats sorgides perquè populars i socialistes mantinguin un diàleg mínimament fluid han impedit fins ara abordar amb èxit operacions clau, com ara la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, que canviarà no només de façana sinó d’estructura.

 PARTITOCRACIA El canvi per si mateix ja és traumàtic perquè implica que el CGPJ serà sotmès a un procés d’aprimament que pot convertir-lo en una ombra del que va ser. A la formació de la nova cúpula judicial s’arribarà, en suma, amb una gran polèmica precedent sobre el presumpte afany del Govern central per convertir-la en una simple delegació teledirigida. El PSOE, de fet, té recorreguda davant el Tribunal Constitucional (TC) la reforma que redueix a la mínima expressió els òrgans executius del CGPJ, encara que això no li impedirà de participar en el procés de renovació, en el qual, una vegada més, no s’han complert els terminis legalment previstos.

En el consell, que hauria d’haver estat renovat al setembre, ningú no espera un acord en el futur immediat. Els dos partits s’han concedit ja dues pròrrogues. D’altra banda, tant entre les forces polítiques com al si de l’òrgan de govern dels jutges s’afirma que no hi ha gaire pressa perquè l’acord hauria d’arribar prenent en consideració els terminis previsibles per a la plena recuperació del Rei, a fi que Joan Carles presideixi, com preveu la llei, la presa de possessió del nou consell.

Formalment, la negociació correspon al Congrés i al Senat. Però també intervindrà la Moncloa. El més lògic és que l’Executiu provi de persuadir el PSOE amb ofertes temptadores. Això desbloquejaria la negociació, però no suposaria una regeneració dels mètodes tradicionalment fets servir per renovar les institucions. La dinàmica partidària amenaça, en definitiva, d’imposar-se de nou, el que qüestiona que la preocupació principal de populars i socialistes sigui fomentar la independència de l’òrgan de govern dels jutges. De nou, predomina el criteri del repartiment de llocs, que tan en evidència ha quedat en renovacions anteriors, en què els vocals es van limitar a votar per a la presidència del CGPJ al candidat prèviament pactat entre els dos grans partits estatals.

Els jutges, per la seva part, han complert amb la part que els correspon per renovar el seu òrgan de govern. Hi ha diverses desenes de candidats proposats. Una bona part, a títol individual, ja que tres de les quatre associacions judicials de més arrelament han boicotejat l’elecció, i no han presentat directament els seus afiliats: Jutges per la Democràcia, l’associació Francisco de Vitoria i Fòrum Judicial Independent creuen que el consell perdrà molt pes i que el Govern central es proposa de controlar-lo. En aquesta percepció es fonamenta el boicot. Però la realitat és que entre els candidats hi ha candidats tapats que responen a la filosofia de cadascuna d’aquestes associacions judicials. De manera que el problema del nou CGPJ no serà tant la falta de representativitat com el marge de maniobra de què disposi per governar l’organització dels jutges espanyols.

6-X-13, J.M. Brunet, lavanguardia