Espanya cañí -129: entre Wert i la pedagogia pamplines, una educació abominable
...vaig sentir una veu cridanera, que brollava d’uns altaveus. Sortia d’un estand de la Fundació FC Barcelona, que era a tocar. Hi havien instal·lat un petit camp de futbol, amb porteries petitíssimes. Hi jugaven nens. A la paret del fons, una tanca amb la frase “FutbolNet, coneix els valors del Barça”. La veu parlava de “valors” i de “solidaritat”, i de tant en tant repetia les consignes: “El FutbolNet es divideix en tres temps. Un: es pacten les normes. Dos: es juga el partit. Tres: avaluem el resultat”. Vaig quedar descol·locat. ¿Es pacten les normes? ¿Abans de cada partit s’han de pactar? ¿I encabat s’avalua el partit? ¿On? ¿Al bar, davant d’unes cerveses, com als tercers temps dels partits de rugbi, o al mateix lloc de l’acte, com en les velles sessions de cinefòrum? Em va semblar entendre que en aquests partits de FutbolNet no hi ha àrbitre sinó un individu que modera i argumenta amb els nens. Un senyor que també s’ho mirava em va explicar que a cada equip hi ha d’haver dues noies com a mínim i que, perquè els gols es comptabilitzin, una de les noies n’ha d’haver marcat un. És a dir que, si cap noia no marca, els gols que marqui un noi no serveixen de res. En canvi, si són noies les que marquen els gols, no cal que cap noi n’hagi marcat cap. Aleshores vaig sentir la frase definitiva: “Recordem que no guanya qui té més gols sinó qui respecta els valors de la solidaritat. Recordem que quan es marca un gol tots dos equips el celebren...”. Tothom que hagi acompanyat algun nen a partits escolars de bàsquet o de futbol sala deu haver vist escenes penoses de pares que animen els nens amb comminacions a la violència: “Vinga, fot-li fort!”. Però una cosa es lluitar contra l’ànsia de sang que molts pares inculquen als seus fills quan juguen partits escolars, i una altra ben diferent obligar-los a celebrar els gols que els marca l’equip contrari. ¿A quin nivell de beneiteria hem arribat?
25-IX-13, Quim Monzó, lavanguardia