les euroeleccions, primer repte electoral del ’dret a decidir’ català
Convergència ha posat sobre la taula la seva proposta per a les pròximes eleccions europees: que els partits catalans facin “un pas enrere” i propiciïn una “plataforma de país” perquè els comicis suposin un “assaig general” de la consulta sobiranista catalana. Una “plataforma de país”que es concretaria en una llista única dels defensors de l’exercici del dret a decidir, integrada no per candidats de les formacions polítiques, sinó per personalitats independents de reconegut prestigi. Els partits òbviament li prestarien tot el suport i renunciarien a les seves respectives sigles. CDC estaria disposada a integrar tots els partits que defensen el dret a decidir, però està determinada sobretot a compartir amb ERC un front sobiranista.
La iniciativa, debatuda per la direcció de CDC abans de les vacances, va ser decidida en la reunió que el secretariat permanent del partit va fer dilluns. Immediatament després membres de la direcció ho van posar en coneixement de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Prèviament Artur Mas havia abordat l’assumpte amb el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras. L’argument de CDC és que convindrà aprofitar la campanya de les europees per centrar el debat en la qüestió catalana, perquè la resta de forces polítiques intentaran relegar-lo en benefici d’una mena de plebiscit figurat sobre las polítiques restrictives promogudes per la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Les respostes que ha rebut de moment la cúpula de CDC no fan preveure que l’operació sigui un èxit. Per començar Unió Democràtica rebutja de totes totes formar una coalició amb Esquerra i aposta per mantenir la tradicional aliança de les eleccions europees –que se celebraran el 25 de maig del 2014– amb el PNB. Esquerra, al contrari, posa com a condició que Unió formi part de l’acord i rebutja subscriure’l només amb Convergència, amb l’argument que no seran els republicans els que contribueixin al que suposaria una ruptura històrica de la principal força política catalana dels últims trenta anys “quan som al moment més importat de sumar forces i no de trencar res”.
El puzle, de tota manera, és molt més complex. Esquerra tampoc no vol presentar-se amb el PNB, perquè significaria trair els seus aliats de l’esquerra abertzale. Posats a aglutinar forces, ERC sí que acceptaria un acord multilateral amb PNB, EH-Bildu, nacionalistes gallecs, a més de valencians i balears i tots els partits catalans sobiranistes, inclosa la CUP o el grup de la monja Forcades, però això ja es veu impossible del tot.
Malgrat les dificultats, Convergència obrirà les converses a PSC, ICV, i la CUP per estendre’ls la invitació, però el PSC no està disposat a separar-se del PSOE, i ICV i CUP es mostren més interessats a participar en algun front anti-Merkel.
Unió Democràtica està decidida a mantenir la coherència ideològica i només accepta compartir candidatura amb el PNB. Tanmateix, fonts del PNB han assegurat a La Vanguardia que abans que amb Unió en solitari prefereixen pactar amb Convergència i ERC comptant que així obtindrien millors resultats.
El procés es troba en fase embrionària i existeix marge de temps per acostar posicions. No és casualitat, en qualsevol cas, que qui formuli la proposta sigui precisament Convergència, perquè més enllà de la voluntat d’utilitzar la convocatòria europea com a banc de proves per a la consulta sobiranista, a ningú no se li escapa que la formació de Mas té raons poderoses per plantejar-la: evitar riscos. Davant els pronòstics de les enquestes, la iniciativa de la candidatura conjunta de país evitaria que ERC aconseguís per primera vegada el sorpasso. CiU quedaria per darrere dels republicans i això tindria inevitables repercussions en la mateixa federació, en les relacions amb ERC i influiria significativament en el desenvolupament del procés sobiranista.
Curiosament, els nacionalistes bascos del PNB s’enfronten a un escenari similar al de CiU, és a dir, l’esquerra abertzale, amb EH-Bildu, també està en condicions de superar el PNB i precisament per aquesta rivalitat la relació entre les dues forces és més tensa que mai.
18-IX-13, J. Barbeta/ J. Gisbert, lavanguardia