"Necessitem ’accountability’", Albert Montagut
The Economist Group, editor de la revista The Economist, té una unitat d’anàlisi com a negoci independent que es denomina Economist Intelligence Unit (EIU). Des de fa seixanta anys l’EIU elabora, des de les oficines de Londres, Nova York, Hong Kong i Ginebra, informes que són peces imprescindibles pel management global.
Un dels informes més interessants de l’EUI és el relatiu a l’índex de democràcia. La classificació mesura el nivell de democràcia de 167 països, dels quals 166 són estats sobirans i 165 són membres de l’ONU. Els barems que l’EIU utilitza per confeccionar la classificació anual es basen en les puntuacions que cada país rep a les àrees de processos electorals i pluralisme, llibertats civils, funcionament del govern, participació i cultura política.
El 2012, Noruega va ser el país més democràtic. Corea del Nord, l’infern.
El 2012, Espanya va ocupar el lloc 25 de l’índex EIU, l’última posició dels països que gaudeixen de plena democràcia. L’última posició. Al davant hi havia Bèlgica i al darrere, Cap Verd, primer país de les democràcies defectuoses.
La principal causa del descens democràtic d’Espanya va ser la pèrdua de confiança dels ciutadans en els seus polítics, els partits i els seus diferents governs. L’EIU assenyalava també que davant aquesta situació es podrien registrar mobilitzacions ciutadanes importants. Són el 15-M i els escraches les espurnes del que s’apropa?
Ara, quan ja assenyalem els polítics com a principals culpables d’aquesta situació, la incògnita es saber què passarà amb l’informe de 2013…
Per a molts dels nostres representants públics la política és el seu modus vivendi. Només així s’explica la seva falta de preparació acadèmica, la seva escassa experiència professional, la negativa a renovar càrrecs, la permanència en primera línia encara que perdin eleccions i la seva falta de decisió a l’hora de netejar el sistema com una via ràpida per sortir de la crisi. Si al panorama anterior hi afegim la inexistència de limitació de mandats, lleis eficaces sobre finançament de partits i de transparència, una total falta de temor i respecte per la justícia, una orgia de diner negre i descontrol en les licitacions públiques, un es troba amb l’equació perfecta per la corrupció i erosió democràtica.
El procés del canvi que necessitem està en la regeneració del sistema mateix i són els polítics els que han de canviar el seu concepte de la funció pública i convertir en dogma aquesta paraula màgica anglesa, que no existeix en castellà, català o francès, que és accountability: la responsabilitat de l’acció pública, el respecte al sistema i el compromís davant els ciutadans.
Els experts preveuen revoltes socials a Espanya. Està en mans dels polítics que això no passi. Si al final d’aquest any la EUI ens col·loca per darrere de Cap Verd, potser els nostres polítics, tan mancats de accountability, ja no seran necessaris.
11-VIII-13, Albert Montagut, lavanguardia