Espanya cañí -124: però qui gestiona la Marca España?, Goscinny? (II)
- pero, qui gestiona la Marca España?, Goscinny?
Costa d’imaginar un membre del gabinet de David Cameron o del govern de François Hollande recorrent a la United Kingdom Brand o a la Marque France a tall d’escut amb què fer front a qualsevol temptativa de crisi, des d’un cas de corrupció fins a una majestuosa ensopegada, passant pel qüestionament de la unitat nacional. Però això és el que passa dia rere dia també a Espanya amb la suada marca Espanya, convertida ja en insubstancial icona per parapetar-se en el vacu debat polític hispà. Un ús que redueix la crua dinàmica politicosocial d’un país assetjat per la crisi amb les seves conseqüències sobre un eslògan que encara ha de demostrar la seva pretesa utilitat en l’àmbit exterior però que, de moment, a l’interior s’ha revelat com una capa valuosa per defensar la uniformitat i demanar silenci als desobedients.
El 28 de juny de l’any passat el Butlletí Oficial de l’Estat publicava el reial decret de creació de l’“alt comissionat del Govern per a la marca Espanya”. El text estableix dos objectius per al comissionat: “millorar la imatge exterior d’Espanya” i “promoure l’actuació coordinada de totes les institucions i entitats” que estiguin compromeses amb la millora de la projecció exterior.
A la pàgina web de la marca Espanya, la determinació de la seva tasca és més àmplia, també més succinta i directa: “millorar la imatge del nostre país, tant a l’interior com més enllà de les nostres fronteres, en benefici del bé comú”. Una definició que ja encaixaria més amb l’ús habitual i retòric que en fan alguns polítics i membres del Govern espanyol.
L’elecció de l’alt comissionat, ja fa un any, va recaure en Carlos Espinosa de los Monteros, home de currículum dilatat i expresident de gairebé tot. Va ser vicepresident de l’INI als vuitanta, expresident d’Iberia, Mercedes-Benz, Daimler-Chrysler i González-Byass i del Círculo de Empresarios, institució establerta a Madrid.
Des que es va crear, l’esdeveniment més vistós que ha protagonitzat la marca Espanya ha estat la seva presentació al Parlament Europeu a començaments del mes de juny. L’acte, una sèrie d’intervencions institucionals encapçalades pel ministre espanyol d’Afers Exteriors, de qui orgànicament depèn l’alt comissionat, va tenir el colofó amb l’espectacle Cook and fashion, barreja de moda i gastronomia, i va assolir el clímax amb una actuació de dansa flamenca a càrrec dels bailaores Rojas i Rodríguez.
Els mitjans oficials van destacar l’esplendor de l’esdeveniment tant com en privat l’han criticat molts dels pretesos beneficiaris, aquests que fan negocis o desenvolupen activitats fora d’Espanya.
Fins i tot diverses grans empreses, aquestes de l’Ibex35, l’índex de la borsa que reuneix les més importants del país, han estat molt dures. “És incomprensible que si es vol millorar la imatge d’Espanya al món s’insisteixi en el tòpic més gastat de tots, el flamenc”, assenyala el responsable d’una d’aquestes companyies, que no va acudir a la presentació a Brussel·les. Algunes es queixen fins i tot que aquesta insistència en les velles imatges, que tant recorden el sol i platja, es fa a costa de tapar les empreses, que no deixen de ser marques que expressen determinades virtuts molt millor que milers de discursos.
Segons un integrant del Consell Empresarial per a la Competitivitat, el lobby que agrupa 18 grans companyies espanyoles, “això de la marca Espanya haurà de millorar molt per funcionar; no tenen ni un pla ni una idea clara del que volen”. Una visió que reforça la projecció de la marca Espanya cap a l’interior més que cap a l’exterior.
En l’àmbit polític, els dubtes també són notables. No cal anar gaire lluny per intuir el sentiment d’integració que despertarà en determinades comunitats autònomes amb presentacions internacionals que continuen insistint en el tòpic més clàssic a l’hora de definir la cultura espanyola.
En la mateixa administració la creació de l’alt comissionat va ser interpretada com un nou episodi de la longeva lluita entre dos cossos d’alts funcionaris de l’Estat: els diplomàtics enquadrats al Ministeri d’Afers Exteriors, i els tècnics comercials, presents en les ambaixades espanyoles però dependents de la Secretaria d’Estat de Comerç. Victòria per als diplomàtics, amb la creació del comissionat, que depèn del seu ministeri, i no del d’Economia, que té com a titular Luis de Guindos, precisament tècnic comercial també ell mateix. Que també ho és, per cert, Espinosa de los Monteros. De moment, la confiança del món econòmic, segons les opinions recollides, està més a favor dels ara deixats de banda, abans que del nou invent.
La veritat és que costa de trobar algun àmbit significatiu, des del món de la cultura, fins al de la ciència o de l’economia, que manifesti entusiasme amb el nou organisme creat amb el reial decret de juny.
14-VII-13, Manel Pérez, lavanguardia