Administració Pública: massa lloros menjant xocolata
Els governs solen divagar amb grans números, que resumeixen en % del PIB, per quantificar els guanys de benestar que generarien algunes reformes econòmiques: els costos que estalviarien (o els beneficis que generarien) a empreses i consumidors. Els economistes també ho fem, perquè els números grans suggereixen un impacte més elevat de la reforma, encara que moltes vegades es calculen pam amunt pam avall. Però per generar suport a les reformes pot ser millor computar els estalvis de costos o beneficis d’altres formes més concretes. Vegemne alguns exemples que formen part de la nostra vida quotidiana.
Heu de renovar el permís de conduir? Prepareu-vos per pagar una taxa de 22,5 euros a la DGT, més el cost del preceptiu certificat mèdic emès per un centre acreditat, que es limita en substància a analitzar com llegiu unes lletres i com teniu l’oïda. Seran entre 50 i 70 euros més. En total, de 75 a 90 euros. La mateixa gestió es pot fer a l’estat de Nova York per 18 euros en total. El secret? La renovació del permís la fa una agència civil de l’Estat, i l’empleat públic que tramita la renovació us fa llegir unes lletres penjades a la paret posterior i comprova la vostra capacitat auditiva mentre us pregunta durant el tràmit. Senzill, i segur, ateses les ràtios de sinistralitat. No comparem ara els costos totals d’expedició inicial del permís de conduir, perquè el tema es mereixeria una columna completa.
Heu de passar la inspecció tècnica de vehicles? Per a un automòbil regular us costarà almenys 40 euros i l’haureu de fer en una instal·lació subjecta a concessió autonòmica (ai, les concessions d’ITV, quins disgustos que poden donar!). A Nova York podeu anar a qualsevol taller mecànic acreditat per l’Estat (sense límits territorials) i tindreu la inspecció de 21 punts passada a un cost de 16 euros, i més àgilment.
Necessiteu que donin fe pública d’una declaració de voluntat? Si és molt senzilla (uns poders per a una signatura), la notaria us cobrarà de 60 a 70 euros. Com que signar que algú ha dit el que ha dit no és gaire complicat, en altres països no hi ha un monopoli com el que aquí s’atorga als notaris, i hi ha moltes persones acreditades per l’Administració per donar fe pública. A Nova York tindríeu moltes notaries més a prop i us costaria 23 euros.
Què podríeu fer amb aquests diners, i els de moltes més accions, que us estalviaríeu? Doncs reduir els deutes, consumir una mica més, o estalviar/invertir. Com que això els passa a milions de famílies, les quantitats agregades són molt importants. Quan senten aquestes coses algunes persones diuen: i si tan bé funcionen fora, per què no marxem a viure allà? Encara no s’han assabentat que marxar fora és el que no tenen més remei que fer cada any desenes de milers de persones ben formades: emigrar a països que funcionen millor, perquè fa temps que han suprimit tantes rendes captives que els monopolis legals concedeixen a interessats privats a canvi de... bé, això també donaria per a una altra columna completa.
13-VIII-13, Germà Bel, lavanguardia