Espanya cañí -121: una opinió publicada que fomenta l’anticivisme criminal
El parkour és una mena d’esport relativament recent que consisteix a desplaçarse –per ciutat o pel camp– des d’un punt A a un punt B, en línia recta, i anar superant els obstacles que hi vas trobant: murs, tanques, baranes, arbres, rierols, edificis... Només pots fer servir el cos, sense cap eina que t’ajudi, i es tracta d’avançar de manera àgil, ràpida i eficient. S’ha de tenir una bona preparació física, perquè has de fer salts (de longitud i d’alçada), tombarelles, escalar, avançar a quatre potes. balancejar-te (de la branca d’un arbre o d’un pal de semàfor, per exemple) si això et permet saltar un mur... Part de la gràcia del parkour és que no competeixes amb ningú, no hi ha rivalitats.
Doncs bé, la nit de dimecres de la setmana passada, a la ciutat d’Elx, dos amics van sortir a fer parkour. En un moment determinat del recorregut que s’havien marcat, tots dos es van enfilar al terrat del col·legi Luis Cernuda. Un dels dos es va asseure en una claraboia de vidre. La claraboia no va aguantar el pes del noi i es va trencar. El noi va anar a parar a un muret que era tres metres a sota, la qual cosa va amortir la caiguda, però no prou com per evitar que hi rebotés i caigués finalment a terra, sis metres a sota del muret.
Dos dies després dels fets, el regidor de Via Pública de l’Ajuntament d’Elx, Manuel Rodríguez, va dir que la claraboia trencada i la resta de desperfectes els pagarà el noi, o la família: “Una vegada se sàpiga què costa la reparació, es passarà la factura als pares, perquè no és just que aquests diners els hagin de pagar tots els il·licitans”. El diari Información, d’Alacant, explica ara que el PSOE ha protestat per la falta de delicadesa de l’equip de govern municipal: “L’edil socialista, Blanca González, va criticar ahir les declaracions de Manuel Rodríguez. (...) Segons González, ‘aquestes declaracions responen a una falta absoluta de sensibilitat, a la qual ja ens tenen acostumats tant Manuel Rodríguez com l’alcaldessa’, ja que ‘es preocupen més per cobrar la factura que d’informar de l’estat de salut del jove’. L’edil afegeix que ‘no disculparem l’entremaliadura del jove, ja que l’acte va estar malament’, però ‘el més important ara no és preocupar-se pels danys, sinó que la seva salut millori’”.
¿Què té a veure que millori amb deixar les coses ben clares des del primer moment? ¿Que potser l’edil socialista no concep que es puguin fer dues coses de manera simultània? Que millori el noi, evidentment, però que sàpiguen –tant ell com els familiars, com tots els practicants d’aquest esport que de vegades comporta passar per llocs privats– que tot implica una responsabilitat. Els polítics sí que en saben, de fer parkour: se salten els murs i les tanques de la lògica per tal d’arribar al seu punt B, que sempre és el mateix: denigrar el que diu el rival, digui el que digui, encara que sigui del tot sensat.
27-VII-13, Quim Monzó, lavanguardia