criminals que atempten contra la lliure competència i la igualtat d’oportunitats
Massimo Motta, nou economista en cap de Competència de la Unió Europea. Tinc 51 anys. He investigat sobre competència a la UPF i a la Barcelona Graduate School of Economics. Vaig néixer a Milà: després d’anys de preus estatals ens costa apreciar que un càrtel és un delicte. Sense una defensa de la competència eficaç no hi ha progrés tecnològic.
Quina missió tindrà vostè? A Espanya i a Itàlia ens costa d’entendre els delictes contra la competència. Si algú et roba 50 euros en un bar és un lladre, però si tots els amos dels bars del barri es posen d’acord per cobrar-te 70 euros per un menú, no aprecies el robatori. I ho és.
És un abús, sens dubte. Aquests empresaris s’han confabulat per cobrar-te de més, és a dir, per robar-te, i així han conspirat contra la lliure competència. Aquests delictes són els que perseguiré.
Però aquí a la gent li costa de veure’ls. Perquè venim d’una tradició intervencionista en la qual eren els nostres governs directament els que fixaven els preus. Per això no tenim respecte per la lliure competència i la igualtat d’oportunitats a la qual tenen dret empreses i consumidors.
Hi ha algú a la presó per aquest motiu? Als Estats Units, sí. I acaben d’endurir les penes fins a 10 anys de presó. A la Unió Europea, els directius de les empreses que pacten contra la lliure competència no paguen ells les multes ni van a la presó. Són les empreses les que paguen. Així que els falten incentius reals per respectar la competència.
Per exemple... A Europa ja s’han investigat una gran quantitat de delictes d’aquesta mena.
Ara a Espanya hi ha el de les gasolines. També passa amb productes químics i petroliers. I es va demostrar que les farmacèutiques van pactar un càrtel amb els preus de les vitamines. I recordo un altre delicte de càrtel al sector dels ascensors.
Com els descobreixen? Perquè un dels directius conxorxats ho explica. Un altre cas habitual és l’arribada d’un executiu nou en una empresa, que descobreix un càrtel pactat pel predecessor i tem que li esclati a les mans.
Ètica interessada, però benvinguda. També hi ha directius que no volen delinquir i respecten el lliure mercat. I denuncien altres delictes contra la competència.
Contra els consumidors? L’abús de posició dominant perjudica a tothom: el comet la gran empresa que evita amb estratagemes que una empresa petita, però competitiva, li tregui quota de mercat.
Quines estratagemes? Per exemple, paguen els clients perquè no comprin a la petita empresa emergent que ho està fent bé i amenaça la seva hegemonia
Una marranada, sí, però un crim? Intel va ser multada amb mil milions de dòlars per fer això a AMD, un fabricant de xips nou i prometedor.
Per què Joaquín Almunia, comissari de la Competència, l’ha elegit a vostè? L’hi hauria de preguntar a ell. Només puc afegir que, com a economista, he dedicat la meva carrera a estudiar la competència.
Vostè veu futur a la UE? Quan passi la crisi, reprendrà l’impuls que va tenir en els orígens, quan era vista com a artífex de la pau, la modernitat i la cooperació a Europa. Avui és vista només com una tecnocràcia que sempre diu que no.
Com en el cas de les subvencions al sector naval espanyol. En aquest cas, el que fa Almunia és aplicar el dret europeu de la competència que preveu que els ajuts de l’Estat que no compleixen determinats criteris han de ser tornats.
Per què? Perquè l’Estat espanyol no pot utilitzar els pressupostos per subvencionar empreses espanyoles i distorsionar així la competència i perjudicar tercers.
Però es permet a megatecnològiques com Google vendre a la UE i evadir els seus impostos: no és això competència deslleial, ja que perjudica els que sí que paguen? La UE estudia prendre mesures contra Google en tres fronts: fiscalitat, competència i privacitat. S’estudien ara les sancions.
Però Google és més ràpid evadint que la UE prenent decisions. Abans de procedir, la UE ha de tenir tota la informació, perquè l’empresa sancionada pot recórrer a un tribunal i, si la decisió no està ben fonamentada, aquest tribunal pot anul·lar-la.
Quins conflictes espera afrontar en el nou càrrec a Brussel·les? La competència i la propietat intel·lectual són la clau per al desenvolupament tecnològic europeu. En el cas dels genèrics farmacèutics, per exemple, cal protegir el seu ús, però sense desincentivar la investigació en desprotegir la seva propietat intel·lectual.
Equilibri difícil. Passa el mateix amb les patents tecnològiques: sap que en un sol mòbil hi pot haver més de mil patents? Si una marca en bloqueja l’ús cobrant royalties altíssims als qui volen utilitzar-los per fabricar un altre mòbil, està perjudicant la competència. I això també vol dir perjudicar el consumidor, a nosaltres.
Hi ha unes quantes causes obertes sobre casos així en tribunals dels EUA. I a la UE ja hi ha també dos expedients pendents de resolució sobre aquesta qüestió per evitar que una sola empresa bloquegi el progrés tecnològic.
Un grup de cimenteres de la UE es van reunir a Brussel·les no fa gaire, per parlar del sector. Això és legal, però va començar a deixar de serho quan van començar a planificar preus, perquè de la xerrada es va passar a la proposta –i ara sí que ve el crim–, a la fixació de preus mínims per al ciment a Europa. Hauria estat un càrtel inadvertit més si el secretari no hagués anotat a l’acta: “S’acorda no incloure l’acord sobre preus a l’acta de la reunió”. Com han endevinat, els van descobrir i els van multar. M’ho explica el flamant economista en cap de Competència de la UE, Massimo Motta. Tant de bo tots els criminals que pacten preus fossin igual de llestos que els del ciment.
20-VI-13, Lluís Amiguet, lacontra/lavanguardia