Espanya cañí -118: Francisco Franco segueix essent "Héroe de España"

La notícia és breu. El diputat Jon Iñarritu, d’Amaiur, va plantejar una bateria de preguntes sobre les lloes a Franco al Museu Militar de Toledo. Als plafons de la galeria, de titularitat pública, apareixen expressions de l’estil “máscara mortuoria del Generalísimo D. Francisco Franco Bahamonde”, al costat del símbol de la Laureada de San Fernando amb el lema “Héroes de España”. “Considera el Govern espanyol que Franco és un heroi d’Espanya?”, pregunta el diputat, i la resposta és un homenatge a la poca vergonya: “Els plafons informatius dels museus públics es realitzen amb criteris museogràfics i historiogràfics”. És a dir que, segons els criteris “historiogràfics” del PP, Franco va ser un heroi d’Espanya, i punt i final.

Sens dubte sobra recordar l’escàndol que es produiria si això passés a França o a Alemanya o a qualsevol país que té respecte per les víctimes dels tirans. Però a l’Espanya en què les delegades del Govern fan homenatges als voluntaris que lluitaren amb Hitler, o on l’Executiu diu que “no hi ha pressupost” per retirar 400 estàtues i plaques en honor al dictador, la vergonya se n’ha anat can Pistraus. El pitjor és la sensació de tornar a matar les víctimes. Aquells milers de persones arrencades de casa seva i tirotejades a les cunetes, aquells Camps de la Bota on diàriament cantava la mort, aquells presos que morien de matinada, aquelles penes de mort que van recórrer quaranta anys de dictadura, aquell Companys assassinat.

  Franco no va ser un avi Cebolleta, una mica autoritari. Va ser un assassí que va fer servir el poder i la victòria per empresonar, perseguir i matar els vençuts. I aquest horror no es va perpetrar en guerra, sinó en la pau dels cementiris que va imposar. Amb total odi i impunitat. Considerar-lo un heroi en democràcia és una maldat fosca que retrata els qui ho fan.