"N’estem tips", Fernando Ónega

És la història interminable, carregosa i odiosa, en què pocs acaben per pagar les culpes. I al bell mig d’això, l’encara més carregós discurs polític, tan fals com algunes declaracions davant els jutges; tan cínic, que mereix ser reprovat; tan imbècil, que és una de les causes del creixent desprestigi de la classe dirigent. És el moment d’expressar que n’estem farts.

Molts, bastants, jo almenys, estem tips d’aquest discurs que consisteix a dir que ser imputat no és el mateix que ser processat i es queden amb la consciència tan tranquil·la.

Estem tips que s’utilitzi la presumpció d’innocència per rentar-se les mans i eludir l’examen rigorós del que ha passat.

Estem tips que els implicats proclamin que són innocents, però afirmen que es retiren (els pocs que es retiren) per poder defensar-se millor.

Estem tips dels qui llancen sospites sobre fiscals i jutges, dient que actuen amb intenció política o amb voluntat ideològica, quan els indicis de delicte necessiten almenys una investigació.

Estem tips dels representants públics que defensen i excusen els companys i es rabegen amb l’adversari. Així mai no faran autocrítica ni exigiran responsabilitats.

Estem tips de tots els que emparen els seus amb l’argument que “no hi van tenir res a veure” o que mai no van dubtar de la seva honorabilitat. Si fóssim seriosos, podria ser encobriment.

Estem tips dels qui s’omplen la boca amb la promesa de col·laborar amb la Justícia perquè s’aclareixin els robatoris i després li neguen fins a l’auxili que exigeix la llei.

Estem tips dels qui addueixen que tenen els comptes del partit sotmesos a control, sempre han estat transparents, i després apareixen dades de comissions i dubtós finançament.

Estem tips que proposin solucions com un pacte, com si els suborns i altres formes d’enriquiment depenguessin d’un acord amb els altres.

Estem tips de la facilitat amb què alguns portaveus dels partits descobreixen últimament una “causa general”, ni més ni menys que una causa general, contra els seus partits així que veuen l’ombra d’un jutge.

Estem tips del mètode fàcil de donar la culpa a quatre pocavergonyes o quatre aprofitats, quan el corc ha penetrat les entranyes del partit. Almenys, podien millorar el guió.

I estem tips que, quan es tracta de la Justícia, es preocupen més d’ocupar els seus òrgans de govern que de fer-la eficaç i dotar-la de mitjans per actuar contra la corrupció.

4-VII-13, Fernando Ónega, lavanguardia