Espanya cañí -115: quins criteris es segueixen per a decidir quines infraestructures de transport públic?
La alta velocitat a Espanya es composa actualment de quatre corredors principals d'alta velocitat pels que circulen diversos serveis i per les nombroses línies en construcció o en projecte. Amb els seus més de 3.000 km en servei, es tracta de la xarxa d'alta velocitat més extensa d'Europa i la segona a tot el món, només per darrere de la Xina.
http://es.wikipedia.org/wiki/Alta_velocidad_ferroviaria_en_Espa%C3%B1a
Espanya deu ser dels únics llocs de la terra on s’han construït aeroports sense avions, autopistes sense automòbils i trens d’alta velocitat sense passatgers. Aquestes infraestructures fantasma inspirarien qualsevol escriptor del gènere de terror, ja que pocs escenaris resulten tan espectrals com, per exemple, una estació de tren sense gent en mig del no-res. Si un dia la UE ens rescata, hauríem d’ocultar amb grans lones aquestes instal·lacions a fi de no sentir els crits dels funcionaris de Brussel·les davant tant dispendi absurd. Aquesta setmana s’ha sabut que el Ministeri de Foment ha rebut un informe d’Ineco sobre l’ús de les estacions de ferrocarril gestionades per Adif. Només a Andalusia, i encara que sembli una broma, de les quaranta analitzades, la meitat té menys d’un passatger al dia. La ruta Almeria-Linares-Baeza transporta 0,1 viatgers per quilòmetre a l’any i RodaAlgesires, tot just 0,6: al Govern espanyol li sortiria més barat que aquests escassos passatgers demanessin un taxi Mercedes per al seu itinerari i que el seu cost l’assumís Foment. L’estalvi seria descomunal.
Líneas de alta velocidad actualmente en servicio, en construcción o en estudio (enero de 2013).
Les rutes de mitjana distància sense gairebé clientela són igualment nombroses a Galícia i Castella-Lleó, però també hi ha estacions sense passatgers a Castella-la Manxa, Aragó, Astúries, Cantàbria o Madrid. A Galícia, hi ha vint-i-un pobles on les instal·lacions les fa servir menys d’un passatger al dia. Els casos més vistosos són els de Ponteboada o Bandeira, on la mitjana de passatgers l’any ascendeix a onze persones. A Castella-Lleó, les estacions fantasma, amb menys d’un usuari diari, són quaranta-set. A Villaverde de los Cestos es manté un baixador amb cinc persones a l’any i a Pedralbas, amb vuit. A La Pereda d’Astúries i a Muriendas de Cantàbria la mitjana anual és de dos i un passatger l’any. Tot un luxe disposar de més personal que clients.
El dispendi de mantenir tanta infraestructura per a no res assoleix la xifra de 454 milions d’euros. El Consell de Ministres de divendres passat va acordar pagar a Renfe les compensacions per obligació de servei públic, la qual cosa resulta una ruïna que no beneficia ningú i un disbarat en temps de retallades de serveis de primera necessitat. El Govern de Rajoy ha fet saber a la companyia que no pensa continuar subvencionant aquestes línies, així que caldrà suprimir trajectes, que seran substituïts per autobusos o vehicles privats. El secretari d’Estat d’Infraestructures va haver de reconèixer que és més econòmic pagar un taxi al passatger que continuar operant en determinades rutes.
Si un dia Espanya és intervinguda, els homes de negre poden tenir infart quan descobreixin situacions com les esmentades, que produeixen vergonya aliena. En aquest país s’han llençat tants diners que cal pensar que les infraestructures eren inútils, però encara ho són més els seus gestors.
23-XII-13, Màrius Carol, lavanguardia