Espanya cañí -114: el país on el Ministre d’Hisenda és el primer en defraudar(-nos)
Dimecres passat, a la secció Pel forat del pany de la pàgina 2 d’aquest diari van publicar una història deliciosa. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, havia estat a Barcelona per intervenir en l’assemblea de la patronal Foment del Treball i, encabat, el van convidar a sopar. Explicava el redactor de Pel forat del pany que Montoro va explicar diverses anècdotes: “Una de les que més somriures van provocar va ser que, amb motiu del comiat d’un alt funcionari, la cúpula del ministeri va anar a sopar a un restaurant de Madrid. Segons va explicar el ministre, en el moment d’anar a pagar, un cambrer despistat o poc informat va preguntar als presents si volien factura i per tant el corresponent IVA, o no. Montoro i els seus es van quedar amb les ganes d’enviar la inspecció”.
La primera pregunta que al lector li ve al cap després de llegir això és: ¿per què no hi van enviar la inspecció? ¿Què els ho impedia? ¿Per què se’n van quedar amb les ganes? Si, davant d’una situació així, ni el ministre d’Hisenda és capaç de presentar la corresponent denúncia, o com se’n digui, ¿com volen que els contribuents es creguin de debò tot això que diuen de la lluita contra les factures sense IVA i el diner negre? ¿No eren prou testimonis, la cúpula del Ministeri d’Hisenda en ple, per empaperar el restaurant en qüestió, que queda clar que deu tenir aquesta pràctica com a habitual?
7-VI-13, Quim Monzó, lavanguardia