"Justícia política", Enric Sierra
El progressiu malestar de la judicatura amb la política i el poder executiu s’està manifestant de diferents maneres. Des de les significatives demandes públiques dels jutges a favor d’una revisió legislativa que aturi el drama dels desnonaments fins a la inèdita vaga contra la reforma que ha abolit la gratuïtat de la justícia, passant pel rebuig al que consideren una deslleial intromissió de la política en els temes judicials, ja sigui per la via de la dilació intencionada dels processos que afecten els partits o pels polèmics i discutits indults de l’Executiu que han deixat en no res anys d’investigacions i de processos jurídics. Tot això sense oblidar les cimeres anticorrupció a què han estat convocats i han quedat en evidència davant l’opinió pública, que ha observat una suposada connivència o servilisme de la justícia amb la política.
Aquesta crítica té indicis raonables de veracitat, ja que en la nostra democràcia, on suposadament hi ha una separació de poders, s’està barrejant tot de tal manera que el sistema mostra greus símptomes de contaminació. Poden ser creïbles els més alts organismes judicials quan els seus membres són nomenats pels partits polítics? És raonable dubtar de la imparcialitat de la Fiscalia quan sembla que atén i prioritza les ordres del govern de torn?
Aquestes són preguntes que la ciutadania es formula i que ni jutges ni polítics volen o saben respondre. Potser tenen raó les veus reformistes que reclamen una renovació integral del sistema com a única fórmula per salvar-lo. Això o el caos.
11-III-13, Enric Sierra, lavanguardia
