Catalunya cañí -111: què vol fer amb ella el Comissari de Cultura Ferran Mascarell?

> dossier Espanya cañí <

Loca People (La gent està molt boja) és el títol de la cançó amb la que el dj català Sak Noel (Girona, 1983) aconseguia el 2011 enfilar-se al primer lloc de la llista britànica de singles Official Charts, després de mesos sonant en discoteques espanyoles i d’Europa de l’Est. Noel, que a més de ser el seu autor, va dirigir i va editar el hit a través de la seva productora Moguda Records, va aconseguir fer diana amb un tema sobre el turisme de borratxera a Barcelona (“Quan vaig arribar a Espanya / i vaig veure la gent de farra / em vaig dir a mi mateixa... què carai? / tot el dia tota la nit / tot el dia tota la nit / visca la festa / visca la nit / Johnny, la gent està molt boja”, canta en anglès) que ha acabat convertint-se en himne del Saloufest i les nits de gresca a Lloret.

La cosa no passaria de mera curiositat –a figurar en la història musical poligonera– si no fos perquè al nou director de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat, Jordi Sellas, li sembla intolerable que un èxit semblant hagi passat aquí pràcticament desapercebut (?) i que el comú dels mortals “no sapiguem qui és un creador com Sak Noel”. “No pot ser”, va lamentar dilluns durant una conferència del cicle Off Tribuna Ateneu, i tot seguit va tranquil·litzar l’audiència anunciant que el reorientat Arts Santa Mònica funcionarà com un radar de la Conselleria de Cultura, una eina d’intel·ligència que detecti els talents i creadors. i impedir així que tornin a repetir-se casos tan sagnants com el de Sak Noel o el del badaloní Juan Magán.

“Doncs si no afinen una mica el radar i sigui aquest el tipus de creació a la qual donen suport, em temo que Santa Mònica s’assemblarà molt a un Gandia Shore”; “hauríem de muntar controls antidopatge als polítics”; “hauríem de convertir l’Arts Santa Mònica en un radar de detecció de polítics sense cap talent...”, “una discoteca d’extraradi a la Rambla?” o “l’altra nit vaig conèixer un llauner de Sabadell, espero que tingui cabuda a l’Arts Santa Mònica”... La indignació del sector, entre l’esglai, la incredulitat i la pura broma, aflorava ahir amb inusitada força a les xarxes socials. Les paraules de Jordi Sellas han fer vessar el vas a un desconcertant degoteig de notícies sobre la reorientació del centre. La principal –i més preocupant– és que no tindrà director (serà llavors una simple plataforma de la Conselleria de Cultura?), encara que es comenta que la historiadora Conxita Oliver assumirà tasques de gestió. Oliver és coordinadora de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, que des de la seva creació, anunciada a so de bombo i platerets per Ferran Mascarell el març del 2012, no s’ha reunit ni una sola vegada.

16-V-13, T. Sesé, lavanguardia