"Al principi, la semàntica", Ramon Mullerat
El període present de la història es caracteritza per posar a prova la semàntica. El filòsof anglès Michael Oakeshott, que es va escarrassar a comprendre els estils polítics adoptats a Europa en l’època moderna, sosté que no només els hàbits i les institucions dels governs europeus actuals són aliatges d’elements diversos, sinó que també el llenguatge o el vocabulari de la política és un híbrid.
Expressions com llibertat, democràcia o ordre tenen sentits múltiples i de vegades contradictoris. La conducta ambivalent –diu– es mou entre dues formes oposades. El discurs ambigu és una “confusió de significats” i amb freqüència resulta d’un comportament ambivalent. Però, d’altra banda, l’ús d’un vocabulari ambigu pot suscitar al seu torn una conducta ambivalent.
Els semantistes distingeixen entre el significat denotatiu, descripció literal del que realment és, i el connotatiu, que porta una càrrega emotiva per associació, compartit per membres d’un mateix grup. Avui, hi ha constantment en boca de polítics i mediàtics termes que, tot i que originàriament eren clars, han esdevingut anfibològics i equívocs. Internacionalment, eix del mal, armes de destrucció massiva, danys col·laterals, abisme fiscal. Localment, desacceleració econòmica, rescat, nació, Estat de dret, legitimitat política. Aquests termes tenen un valor diferent i fins i tot contrari segons l’origen, extracció o creences dels qui els utilitzen. Potser cal donar la raó a Ramón de Campoamor que “en este mundo traidor nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira”.
No fa molt llegia una tesi ( Law, morals and ethics) del meu admirat amic Geoffrey Hazard, professor emèrit de la Universitat de Pennsilvània i director de l’American Law Institute, que considera un senyal de maduresa que una persona esdevingui conscient que el seu sentit de la realitat i del que és bo o dolent és diferent de les mateixes idees a les ments dels altres. Moltes persones no arriben mai a comprendre aquesta veritat i persisteixen en la convicció que el món és només com ells el veuen.
Qualsevol que hagi assolit la maduresa és conscient de la bogeria d’aquesta visió miop, diu Hazard. I recorda la resposta del president Kennedy a dos informes sobre el Vietnam. Adreçant-se als assessors militars que els havien preparat, els va etzibar: “Vostès estan segurs que han visitat el mateix país?”.
És indispensable convenir en el significat dels conceptes. Si no, hi ha un gran risc d’emular el popular joc dels disbarats. A més de bona fe, es requereix molt de diàleg. Per això, al principi va ser la semàntica.
20-IV-13, Ramon Mullerat, lavanguardia
