Bulgària: votar entre corrupció, frau, pobresa, opacitat...
Els búlgars no van tenir més remei que anar a votar ahir en unes eleccions parlamentàries anticipades. Sense il·lusions, precipitats per la dimissió del primer ministre i el Govern al ple del febrer passat, després de tan sols tres dies de protestes multitudinàries i del suïcidi de dos ciutadans de 36 anys.
Unes altres vuit persones s’han calat foc des d’aleshores; sis han mort. Totes, pel mateix estat de desesperació que s’escampa entre la població més pobra de la Unió Europea. L’índex de participació ahir a Sofia era del 41% dues hores abans que es tanquessin les urnes.
A Bulgària, un 22% viu amb el salari mínim i un 49% està a prop del llindar de pobresa, segons l’observatori estadístic Eurostat. L’hivern passat va ser especialment dur, a causa de les tarifes elèctriques. La incapacitat de la gent per pagar la llum i la calefacció, per alimentar-se i vestir-se va posar la paraula “fam” a la premsa, en una denúncia sense pal·liatius del diari Standart.
Les opcions polítiques tornaven a estar ahir entre el partit Ciutadans per al Desenvolupament Europeu, del mateix primer ministre dimissionari, Boiko Boríssov, i els socialistes de l’excap del govern anterior, Serguei Stanishev. Els sondejos a peu d’urna donaven ahir a la nit un 30% a Boríssov i entre tres i sis punts menys al Partit Socialista. Com ja és habitual, el partit de la minoria turca tindria un 10% i l’ultra-nacionalista Ataka, entre el set i el vuit per cent.
Ningú no té cap recepta per oferir als ciutadans. La corrupció ha arribat a tal extrem a Bulgària que la perspectiva de solucions polítiques amb prou feines es contempla. I no hi ajuden gaire les sospites de frau que van sorgir ahir, arran que la fiscalia assenyalés compres de vots i trobés 350.000 paperetes fraudulentes en un magatzem propietat d’un regidor del partit de Boríssov. No és una quantitat petita: els búlgars amb dret a vot són 6,9 milions.
A les manifestacions de febrer, segons va fer notar l’analista búlgar amb més projecció, el liberal Iván Krastev, no hi havia banderes europees. La UE ni consta ni se l’espera, i un motiu, segons Krastev, és que el fet que una companyia txeca i una altra austríaca controlin l’onerós subministrament elèctric a Bulgària és un factor que mou l’euroe-scepticisme.
Segons l’opinió d’alguns, Boiko Boríssov, el primer ministre dimissionari, de centredreta, ha estat el més decent que ha tingut el país i el que, des del 2009, ha fet de Bulgària el país europeu més estable fiscalment. No és un mèrit propi perquè en el fons tots els governs, de la dreta o dels socialistes, han aplicat la mateixa política econòmica. D’altra banda, i amb qualsevol govern, Bulgària segueix sent el país menys transparent de tota la Unió Europea.
Ex-guardaespatlles de Simeón de Sajonia-Coburgo Gotha –el rei a l’exili espanyol reciclat breument com a primer ministre–, després alcalde de Sofia, cinturó negre de karate i conegut com Batman, Boiko Boríssov ha estat un polític populista. Amb la seva dimissió, provocada per les protestes contra les tarifes elèctriques –que van ser el principal motiu, encara que no l’únic, de les mobilitzacions–, podia pretendre revalidar-se en el càrrec en aquestes eleccions anticipades. El seu predecessor, el socialista Serguei Stanishev, va arribar al poder en el 2005 presentat com un jove renovador, malgrat que es coneixia que tenia darrere els vells caps del partit. Només va durar quatre anys i en aquestes eleccions ja no és candidat a cap de govern.
Una vegada més, les eleccions apunten a una coalició de govern. Figuren com a socis el Moviment pels Drets i les Llibertats (l’anomenat partit de la minoria turca, encara que no és exclusivament turc) i formacions petites de signe europeista. Mentrestant, continua puixant el partit Ataka, del xenòfob Volen Siderov, que aspira a ser el Le Pen búlgar.
13-V-13, red/agcs, lavanguardia