Espanya cañí -109: valencià, lapao, lapapyp... quan els Governs es dediquen a l’enginyeria lingüística
Lapao (llengua aragone] sa pròpia de l’àrea oriental) i lapapyp (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca) serà la denominació oficial del català i l’aragonès que es parlen en aquestes zones. Les Corts d’Aragó aprovaran demà la nova llei de llengües, en la qual desapareixen el català i l’aragonès com a llengües pròpies de la comunitat. El lapao i el lapapyp seran regides per una acadèmia pròpia i única per a les dues llengües.
8-V-13, M. Sasot, lavanguardia
La imaginació al poder de les xarxes socials ha viscut un moment estel·lar amb el lapao, que la senyora Luisa Fernanda Rudi vol aprovar dijous que ve, en un nou trist intent de menysprear el català. A partir d’ara, doncs, i gràcies a l’integrisme ideològic, però també a una completa manca de sentit del ridícul, el català parlat a l’Aragó es dirà “lengua aragonesa propia del área oriental” (lapao), com una llicència que aixeca la veda de tota mena de definicions, totes ben estrafolàries. Per exemple, un tuitaire proposava dues definicions més: el lapapyp, que seria la “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaicas”, i el lapolla, “lengua aragonesa propia de otros lindos lugares de Aragón”. Fent extensiva la cosa al castellà de Miami, per exemple, Obama podria proposar el lepam, o “llengua estatunitenca pròpia de l’àrea meridional”, i a Catalunya el castellà l’anomenaríem ipaop, que en lapao seria l’“idioma propi de l’àmbit occidental de la Península”.
També hauríem de revisar alguns conceptes establerts i així, per exemple, la magnífica novel·la de Jesús Moncada Camí de sirga no estaria escrita en català sinó en lapao, la qual cosa és extraordinària perquè Jesús pensava que escrivia en un idioma que resulta que mai no havia après.
També se’n ressentirà la gastronomia, de manera que la crema catalana l’anomenaran “crema lapao”, i si es tracta de política, el bo de Duran Lleida tindrà un motiu per explicar el seu desconcert actual, perquè com que parla en lapao, els seus companys convergents no l’entenen. La indústria editorial viurà un gran dia, perquè es demanaran milers d’exemplars del nou diccionari lapao-català-lapao, i així podrem saber que finestra en català es diu finestra en lapao, i el mateix passa, curiosament, amb unes quants milions de paraules més. Ja ho té, això, l’esperit imperialista de Catalunya, que fins i tot clonifica altres idiomes. Fet i fet, els simpàtics habitants de la Franja resultarà que han viscut durant gairebé mil anys parlant un idioma que es veu que al seu territori no existia, la qual cosa els converteix en persones francament despistades.
8-V-13, Pilar Rahola, lavanguardia