a Baviera també hi ha polítics corruptes (però la Presidenta els denuncia, i alguns dimiteixen)
És Nàpols la capital de Baviera? És Munic una ciutat espanyola? Tenint en compte l’escàndol de nepotisme, típicament mediterrani, que recorre la política bavaresa, i fins i tot el seu vigorós i ascendent club de futbol, no hi ha cap dubte sobre això: falta ben poc perquè els bàvars pengin la roba interior als carrers i fins i tot vociferin en samarreta des dels balcons.
De moment ja han adoptat un tret característic dels injuriats meridionals: col·locar el familiar. Allò que va començar sent un escàndol del Parlament s’estén ara al Govern, regit des de temps immemorials per la Unió Social Cristiana (CSU), el partit soci d’Angela Merkel a Berlín i que a Munic es confon amb les més castisses essències nacionals.
Setanta-nou diputats, sobre un total de 187 senyories, inclosos sis dels onze ministres del Govern, han estat identificats per la presidenta del Parlament bavarès, Barbara Stamm, com a col·locadors de fills, esposes i parents en còmodes places de l’Administració com a ajudants. La llista s’ha fet pública entre la protesta de la Cambra i afecta més del 40% dels diputats.
La ministra de Justícia bavaresa, Beate Merk, va pagar la germana perquè li dissenyés el portal d’internet; el ministre d’Agricultura, Helmut Brunner, posa la dona de secretària; i el secretari de Cultura, Bernd Sibler, dóna feina a la dona i la mare.
Una institució meridional que no ha funcionat en aquest cas és l’omertà, la llei del silenci i codi d’honor que prohibeix denunciar un col·lega. Stamm, ella mateixa membre de la CSU, ha impulsat la denúncia malgrat les pressions, la qual cosa il·lustra certs brots de salut institucional. Desafiant els col·legues, ha publicat tots els noms, encara que no ha fet públics els salaris i honoraris cobrats per familiars i companyia. “Si algú està en contra de la publicació de la llista, haurà de querellar-se contra mi”, ha dit la presidenta. “No podem posar tot el món a la mateixa cistella”, ha afegit, defensant la reputació de la part no afectada de la Cambra.
El mateix es pot dir d’una altra institució molt més exòtica en l’eix hispano-napolità: la dimissió. El cap del grup parlamentari de la CSU, Georg Schmidt, que pagava 5.500 euros a la dona, ha dimitit, com un altre diputat.
Des de l’any 2000, una llei prohibeix expressament l’amiguisme a l’Administració, encara que permetia que els contractes existents expiressin en acabar el termini. Molts es van fer els longuis i van eternitzar la pràctica.
L’escàndol li ha esclatat a la cara al ministre-president de Baviera, Horst Seehofer, que ahir arrencava la campanya preelectoral –a Baviera hi ha eleccions el 15 de setembre– amb un colorit espectacle ple de globus a l’americana.
4-V-13, R, Poch, lavanguardia