l’escrache, un error polític que genera violència a França
Agressions homòfobes, atacs a periodistes, enfrontaments amb la policia, amenaces de mort a diputats, fustigació a ministres... El moviment d’oposició a l’autorització del matrimoni homosexual a França està derivant en una protesta violenta que ja s’escapa del control dels seus promotors. Els líders del moviment, amb la controvertida Frigide Barjot al capdavant, que es qualifiquen de pacífics i antihomòfobs, han resultat totalment desbordats per la dinàmica que ells mateixos –en col·laboració activa amb la dreta parlamentària– han desencadenat.
La protesta antimatrimonis gais va camí de ser segrestada per grupuscles violents d’extrema dreta i catòlics integristes –Grup Unió Defensa (GUD), Joventut Nacionalista, Bloc Identitari, Primavera Francesa, Civitas...– que, malgrat constituir una minoria, estan marcant la dinàmica cada vegada més agressiva del moviment. La seva emergència no ha estat espontània: l’espiral de violència verbal i de deslegitimació sistemàtica del poder escollit democràticament en què s’ha embarcat la dreta ha estat el caldo de cultiu que ha fomentat aquesta deriva.
Una de les primeres a relliscar va ser Frigide Barjot, que malgrat definir-se com a “no violenta” va reaccionar a l’aprovació del projecte de llei pel Senat dient: “Si volen sang, hi haurà sang”. A un nivell semblant es va situar la molt catòlica exministra Christine Boutin, presidenta del Partit Cristianodemòcrata –aliat de la UMP–, que es va preguntar si el president François Hollande volia la “guerra civil”. L’escalada va portar ahir un diputat conservador, Philippe Cochet, a acusar el Govern a l’hemicicle d’estar “assassinant nens” (en al·lusió a la concessió a les parelles homosexuals del dret a l’adopció en les mateixes condicions que les heterosexuals).
Els uns i els altres també han acusat el Govern –que té una amplíssima majoria absoluta al Parlament– d’autoritari, fins i tot de totalitari, i de voler imposar la seva reforma “contra el poble de França”. Aquesta idea es pot sentir en declaracions i comunicats, així com en les files dels manifestants, cada vegada més agitats davant l’evidència que el projecte de llei, que acaba de tornar a l’Assemblea Nacional, s’aprovarà dimarts vinent.
La deriva va començar fa uns dies, quan grups diversos –alguns dirigits pels seguidors de Frigide Barjot i la seva organització La Manif Pour Tous, altres per lliure– van començar a pressionar i a increpar polítics favorables a la reforma en els seus actes públics o a la porta de casa seva. Una mena d’escarni, però de dretes. Els insults van estar a punt de passar a l’agressió en el cas de la periodista Caroline Fourest, quan alguns extremistes van bloquejar el seu tren a Nantes, on havia acudit per participar en un debat.
A Fourest l’havien amenaçat a través de les xarxes socials. El mateix que els ha passat a dos parlamentaris socialistes de la Vendée, una regió particularment catòlica i tradicionalista, que, a més, han rebut cartes anònimes amenaçant-los de mort. “A mi m’han amenaçat dient que em segrestarien i em farien saltar amb explosius”, va explicar la diputada Sylviane Bulteau.
Com si algú hagués aixecat una veda, les agressions homòfobes han començat a proliferar. Una parella d’homosexuals va ser agredida el passat dia 7 a París. I dimecres a la nit, un grup d’ultres va agredir tres empleats d’un bar d’ambient gai al centre de Lilla.
Aquella mateixa nit, els extremistes van aparèixer també a la concentració organitzada pels opositors a la reforma davant l’Assemblea Nacional, on van agredir diversos periodistes i es van enfrontar violentament als antiavalots. La policia va detenir 11 persones.
19-IV-13, Ll. Uría, lavanguardia
