Catalunya cañí -103: un (des)govern de merda
El mes que ve fa 16 anys de l’entrada a la presó de Josep Puigneró, el primer industrial d’Espanya que va complir condemna per un delicte ecològic. Aquest empresari regentava Hilados y Tejidos Puigneró a Sant Bartomeu del Grau i va ser condemnat a 4 anys de presó per haver contaminat amb la seva indústria les rieres del Sorreig i la Tuta, dos afluents del Ter, a principi de la dècada dels noranta. Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat, va dir que la sentència era “exemplaritzant” i es va negar a demanar l’indult per a l’industrial, tal com havien sol·licitat els treballadors de l’empresa, els alcaldes de la zona, la patronal Foment del Treball, la Cambra de Comerç i fins i tot el bisbe de Vic.
Setze anys més tard, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ruïnós estament de la Generalitat de Catalunya, i el Ministeri de Medi Ambient mantenen des de fa anys una intolerable situació de contaminació per aigües fecals a la riera d’Arenys de Munt i Arenys de Mar que afecta la principal platja del municipi costaner fins al punt que Greenpeace l’ha declarat punt negre del litoral. Des de l’any 2004 s’hi han anat posant pegats fins que el ministeri va abordar la canalització de la riera d’Arenys de Munt. L’obra ja es va acabar i està tan mal feta que cada vegada que hi ha una crescuda d’aigües a causa de la pluja la claveguera queda descalçada, es trenca i aboca la porqueria a la llera de la riera. El ministeri se n’ha desentès, l’ACA diu que la responsabilitat la té Madrid i els ajuntaments ja han portat dues vegades el cas a la Fiscalia de Medi Ambient sense èxit.
Des de fa més d’un mes, la claveguera continua trencada i l’Ajuntament ha construït amb sorra un gran pantà de caca a cel obert perquè l’aigua negra no segueixi el seu curs i no arribi al mar. Però cada vegada que plou, l’aigua torrencial trenca aquesta presa i la contaminació envaeix la costa sense remei. A més, a la zona on s’ha trencat la claveguera hi ha pous d’aigua potable que s’han de tancar cada vegada que es produeix un trencament d’aquests i els consistoris es veuen obligats a comprar aigua extra a la companyia subministradora. Els últims dos anys, la broma de l’aigua extra ja ha costat 50.000 euros. I això a banda que la sorra de platja contaminada per l’aigua fecal s’ha de traslladar a una planta de tractament que cobra 3.000 euros per cada camió. Un escàndol.
Quant temps més es permetrà que continuï aquest pantà de merda (amb perdó)? Què hauria passat si la contaminació l’hagués provocada un privat? Per què la justícia no actua davant una impunitat tan gran? Hi ha dues maneres de tractar un delicte, quan el comet l’administració o un mortal comú. Això sí, el conseller de Sostenibilitat, Santi Vila, divendres va anar a Arenys i es va limitar a tornar a prendre nota del problema insostenible per no deslluir el motiu de la visita: tallar la cinta d’una depuradora.
25-III-13, E. Sierra, lavanguardia