l’Estat xipriota confisca diners als ciutadans per a salvar amb Diner Públic la banca privada
> saqueig confiscatori (i més impostos) als, inocents, ciutadans dipositaris en els bancs de Xipre <
La zona euro va trencar ahir un delicat tabú en obligar Xipre a confiscar fins a un 10% dels estalvis dipositats en els comptes bancaris del país per contribuir al seu propi rescat.
És la primera vegada en la breu però agitada història de l’euro que un Estat evita la fallida recorrent als estalvis dels ciutadans, en teoria garantits per llei fins als 100.000 euros. Va ser l’única manera que l’Eurogrup, la matinada passada, accedís a rescatar el país amb un préstec de 10.000 milions d’euros.
Els xipriotes es van despertar ahir amb la notícia que a qui tingui més de 100.000 euros en un compte bancari al país se li prendrà un 9,99% de la quantitat dipositada. Els estalvis per sota d’aquesta quantitat tampoc no se’n deslliuren, i patiran una pèrdua del 6,75%. L’argúcia legal ideada per la zona euro per confiscar aquestes quantitats als estalviadors sense –asseguren– violar la garantia de dipòsits del 100% dels estalvis per sota de 100.000 euros ha estat gravarlos amb una “taxa excepcional”.
Per evitar una fuga de dipòsits el Govern va activar ahir un corralito parcial per congelar la quantitat que cada compte bancari veurà descomptada dimarts vinent, quan obrin els bancs. Dilluns és dia festiu a l’illa i les transaccions electròniques han estat suspeses durant el cap de setmana, abans fins i tot que el Parlament aprovi la mesura.
Per què s’ha fet ara a Xipre i no abans a Grècia, Irlanda, Portugal o Espanya, els altres països que han rebut assistència financera en la zona euro? La “situació especial” en què es troba l’illa va ser l’eufemisme utilitzat per Jeroen Dijsselbloem, president de l’Eurogrup, per explicar-ho. En resum, tenir un sector financer més de cinc vegades superior al PIB del país i que gran part dels dipòsits bancaris tinguin origen dubtós i cognoms russos.
Va ser arran dels problemes financers de l’illa, tocada al seu torn per la crisi de Grècia, quan la zona euro va obrir els ulls a la laxa política del país sobre blanqueig de capitals, una circumstància que explica l’abundant flux de capitals arribat de Rússia en els últims anys i el rebuig d’Alemanya en particular a mobilitzar diners europeus per rescatar, entre d’altres, oligarques russos.
L’alternativa per fer pagar als inversors estrangers els pecats dels bancs xipriotes ha estat no distingir i passar part de la factura als estalviadors convencionals xipriotes amb una taxa que, segons els diuen a tall de consol, és una solució puntual i única...
Es calcula que la taxa sobre els dipòsits, junt amb una nova retenció fiscal sobre els interessos bancaris fins ara inexistent, permetrà a Xipre recaptar uns 5.800 milions. Afegits als 10.000 milions que la zona euro s’ha compromès a prestar a Nicòsia i al que s’espera que li presti Moscou, està previst arribar a la xifra de 17.500 milions que es calcula que l’illa necessita per rescatar els seus bancs (uns 10.000 milions) i l’Estat (uns 7.000 milions).
Aquesta quantitat del rescat equival al 100% del producte interior brut (PIB) de l’illa, i segons l’Eurogrup hauria posat el país en una posició insostenible per tornar els deutes. D’aquí ve la necessitat de recórrer als dipòsits per rebaixar la factura del rescat i repartir la càrrega entre xipriotes i inversors no residents.
Xipre pagarà cara la seva ambició de convertir-se en un centre financer. A més d’imposar noves taxes bancàries i imposar pèrdues als bonistes júnior dels seus bancs, haurà d’apujar del 10% al
12,5% l’impost de societats –encara molt per sota de la mitjana europea–, reduir sensiblement la grandària del seu sector financer i seguir les recomanacions de la troica per poder reformar la seva economia i reduir el dèficit.
17-III-13, B. Navarro, lavanguardia
Com s’ha arribat a aquesta situació? Què faran els dipositants d’altres països del sud d’Europa quan vegin el que els ha passat als desprevinguts ciutadans xipriotes?...
Però el cas xipriota, semblant a l’irlandès o a l’espanyol pel que fa a la perversa dinàmica d’acabar enfonsant els comptes públics sota l’insuportable pes del deute bancari, té una característica especial que el diferència de qualsevol dels rescats precedents.
El sistema financer xipriota ha actuat com un autèntic paradís fiscal per als diners opacs dels acabalats oligarques russos. I darrera seu, l’allargada ombra del Kremlin governat per Vladímir Putin. L’accés a la Mediterrània, vell somni tsarista, continuat per la Rússia soviètica, segueix bategant en la diplomàcia russa en l’actualitat. La crisi financera de la banca xipriota va amenaçar de centrifugar l’illa cap a l’òrbita de Moscou. Una amenaça amb què jugar l’anterior govern, en cas de no obtenir el rescat reclamat.
L’eurozona, Berlín i Brussel·les, estava obligada a evitar una crisi sistèmica, havia d’acudir al rescat; per seguretat financera, però també per evitar la intromissió del poder vingut del fred a la seva cuina, una illa en disputa entre Grècia i Turquia, un soci i un aspirant a ser-ho.
Però tampoc no podia fer l’efecte que els diners dels contribuents europeus corren riscos per assegurar els dipòsits dels nòmades del diner negre. D’aquí l’eufemisme de l’impost sobre els dipòsits anunciat ahir.
El problema és que els eixerits evasors han volat en gran part fa dies del paradís xipriota, mentre que els que no han tingut més remei que quedar-s’hi han estat els afligits nadius, víctimes indefenses de les geofinances. Paguen amb una part dels seus dipòsits i pagaran en el futur amb els seus impostos el nou deute que ha contret el seu Estat. Un nou argument contra la moneda única.
Com reaccionaran ara els ciutadans del sud de l’eurozona i els mercats? Sens dubte vénen dies d’inquietud per les implicacions de la mossegada sobre els dipòsits bancaris.
Un nou recordatori als impositors de la importància de la seguretat que de segur penalitzarà els sistemes financers dels països en dubte. Se suposa que els líders de l’eurozona tindran un pla d’emergència per evitar que la inquietud derivi en caos.
17-III-13, M. Pérez, lavanguardia