la democràcia directa suïssa, una democràcia de ciutadans accionistes

Minder va sentir que aquesta bonificació atemptava contra un principi sagrat de la societat suïssa: la igualtat. “Pots tenir un Ferrari, dues cases i menjar carn cada dia –ha declarat–, però tot i així, no perds el sentit de pertànyer a la classe mitjana”.

Una vegada que va haver salvat Trybol –gràcies a Lufthansa–, es va llançar a lluitar contra les remuneracions abusives. Va llançar la iniciativa legislativa popular l’octubre del 2006 i en pocs mesos va aconseguir les 100.000 firmes necessàries per forçar un referèndum. La patronal i els principals partits polítics, especialment els conservadors, van ordir llavors una estratègia per endarrerir la votació.

Minder no va defallir. Al contrari. El 2008 va portar el seu projecte fins a l’assemblea d’accionistes del seu propi banc, l’UBS. La crisi financera internacional havia disparat les pèrdues fins als 38.400 milions d’euros. El banc va haver de demanar un rescat a l’Estat. El president, Marcel Ospel, estava parlant des de la tribuna quan Minder va intentar lliurar-li una còpia del codi d’obligacions del banc. El van aturar i expulsar de la sala, mentre acusava els directius de ser uns fracassats, responsables de la desvaloració més gran d’una empresa suïssa en tota la història.

Convençut que poc podria fer des de fora del sistema, Minder va entrar en política com a independent i el 2011 va guanyar de llarg les eleccions al Senat a Schaffhausen. Es va unir llavors a la Unió Democràtica de Centre, una força de la dreta populista, amb què comparteix la seva oposició al dret d’asil. Les coses, tanmateix, es van torçar aviat. La direcció del partit va intentar fer-lo desistir i ell es va sentir traït.

A partir de llavors, va continuar tot sol. Tenia les firmes necessàries per forçar la consulta. Era qüestió de temps. Economiesuisse, el lobby de la patronal, va gastar 6,5 milions d’euros en una campanya contra el projecte de llei. Les principals empreses –Novartis, UBS, Nestlé, ABB...– argumentaven que la iniciativa, que pretén castigar amb multes de fins a sis anualitats i tres anys de presó els salaris abusius, danyaria les inversions. Minder insistia en tot al contrari: “Els accionistes han de decidir quines retribucions reben els executius. A cap altre país no tindran tant poder sobre la direcció de l’empresa en la qual inverteixen”. El seu triomf l’ha aplaudit la UE, disposada també, amb l’única oposició del Regne Unit, a limitar els salaris a l’alta direcció empresarial. “Aquest projecte serà una de les principals exportacions suïsses”, afirma Minder.

5-II-13, X. Mas de Xaxàs, lavanguardia

Els suïssos van utilitzar ahir la seva democràcia directa per aprovar en referèndum una cosa que molts ciutadans de la resta d’Europa segurament també desitjarien: limitar els “sous abusius”, indemnitzacions, primes i altres prebendes dels directius de les grans empreses.

Ho van fer de forma aclaparadora: un 67,9% va votar a favor, el tercer millor resultat històric d’una iniciativa popular, que a més va sortir aprovada als 26 cantons de la confederació, una unanimitat excepcional.

Darrere de la “iniciativa contra els sous abusius” hi ha el senador Thomas Minder, un empresari de la Suïssa alemanya que va entrar en política després que la seva empresa familiar quedés a punt del naufragi per un contracte impagat quan Swissair va fer fallida el 2001. El que li va resultar insofrible va ser que, entretant, el president de l’aerolínia rebés una indemnització de deu milions d’euros. Minder, que diu que aquesta experiència el va transformar, va iniciar llavors la lluita contra els “aprofitats” i el 2008 va presentar la iniciativa popular després de recollir 115.000 firmes.

Segons el text aprovat, seran els accionistes i no els mateixos directius qui decideixin, cada any, sobre les seves remuneracions. També prohibeix els anomenats paracaigudes daurats, les indemnitzacions milionàries que reben els directius en deixar l’empresa, així com les primes per la compra o venda de companyies. A més, la iniciativa preveu condemnes de fins a tres anys de presó i elevades multes per als que ho incompleixin. El Govern –que havia demanat el vot en contra– té un any per inscriure en la Constitució federal la nova normativa. que afectarà totes les societats anònimes suïsses que cotitzen a la Borsa nacional o a l’estranger.

El resultat és una gran bufetada a la patronal Economiesuisse i als partits de dretes, que no han aconseguit convèncer els suïssos que centenars d’empreses se n’anirien i la competitivitat del país quedaria erosionada.

Es tracta d’un “missatge fort” dirigit als polítics i als sectors econòmics, va declarar la ministra de Justícia, Simonetta Sommaruga, que va considerar el resultat “conseqüència del malestar” davant el “nivell inconcebible” que han assolit certes remuneracions. “Per desgràcia, els sous desorbitats no pertanyen al passat. Els exemples més recents no han ajudat a què hi hagi un debat objectiu”, va lamentar la ministra.

Ha provocat gran indignació la notícia, fa un mes, que el consell d’administració del grup farmacèutic Novartis havia aprovat una prima de 72 milions de francs suïssos (60 milions d’euros) per al seu president, Daniel Vasella, a canvi que no es passés a una empresa de la competència durant almenys sis anys. Davant el clamor popular, Vasella, que durant molts anys ha estat el directiu més ben pagat del país, va acabar finalment renunciant al paracaigudes daurat, però el cas ha ajudat sens dubte a inclinar la balança a favor de la iniciativa Minder.

Els analistes apunten així mateix a l’efecte UBS: les revelacions que primes milionàries van motivar les inversions d’alt risc al banc suís que van estar a punt de costar-li la fallida.

En un comunicat, la patronal va lamentar que “el debat emocional sobre els excessos salarials de certs directius d’empreses, iniciat fa ja alguns anys, ha impedit una discussió basada en fets sobre el contingut de la iniciativa”. En canvi, l’associació d’accionistes Actares, se’n va felicitar: “Estem convençuts que l’electorat ha millorat la posició de Suïssa com un bon lloc on fer negocis en reforçar els drets dels accionistes”.

El Parlament, que no es va pronunciar sobre la iniciativa, havia preparat en paral·lel un contraprojecte, menys reformista i que permetia excepcions amb certes indemnitzacions. El Govern haurà ara de redactar un projecte de llei que respecti els principals punts de la iniciativa i llavors presentar-la al Parlament per a la seva aprovació. Si no s’aconsegueix una majoria, el contraprojecte entraria en vigor. Els analistes preveuen llargs debats, a causa del tecnicisme del tema i a les posicions enfrontades dels diferents partits polítics, ja que només el Partit Socialista i Els Verds han donat suport a la iniciativa.