"Semàntica de la corrupció", Ricard Zapata-Barrero
Sentim a tot arreu laments que la democràcia no funciona, i se’n renega per permetre fer servir la “política per fer mercat privat”. Si es continuen confonent les coses, podem descarrilar, atrapats per una situació que provoca unes reaccions emotives d’indignació cap al polític, especialment en temps de demandes de sacrificis encara no del tot justificats.
Els casos de “mans brutes” no són producte del nostre sistema democràtic, sinó de la seva fortalesa. Idealment, el següent pas hauria de ser que el corrupte perdi de manera permanent qualsevol accés a l’Olimp d’allò públic, i prendre-li fins i tot els honors, com s’està demanant per a l’(ex)duc de Palma, i fins i tot que tornin els sous públics, pel mal ús que n’han fet. El problema és que no acabem de saber ben bé com s’han de gestionar amb contundència una vegada fets visibles, i si hem esgotat prou mecanismes per prevenir-ho.
Els debats sobre la mercantilització del públic (partits polítics, urbanisme local, “amics i corones”) són bons. La democràcia també és, crec, el marc que ha de guiar la discussió. Però el control no ha de ser institucional, sinó també ciutadà. El ciutadà ha de tenir mecanismes per controlar els polítics, accés a la informació per assegurar-se que qui ha violentat la confiança pública no pugui mai més exercir com a tal. Cal aprofundir mecanismes participatius, com utilitzar webs institucionals que permetin seguir els casos de corrupció tancats, en procés, sota sospita.
La semàntica de la corrupció ha de ser encarrilada donant mecanismes de participació al ciutadà, i que, en lloc de sentir-se debilitat, reforci el seu paper d’agent públic. La mentalitat democràtica està en aquests moments sota mínims. L’hem de reanimar amb mesures clares, ràpides i convincents, si no la semàntica de la corrupció seguirà el seu curs de desorientació cap a un terreny que tots rebutgem.
18-II-13, Ricard Zapata-Barrero, catedràtic acreditat de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra, lavanguardia