regeneració democràtica?: ho va intentar el general Prim (el 1870...)
Aquell dia, la policia va deixar sense vigilància el trajecte habitual que recorria Prim entre el Congrés i el palau de Buenavista –on residia–, que habitualment solia discórrer pel carrer del Turco de Madrid. Malgrat això, els assassins es van repartir en tres grups per cobrir també dues possibilitats alternatives: que Prim es desplacés pel carrer Barquillo o que canviés de pla i recorregués el carrer Cedaceros per assistir al sopar de la lògia maçònica a la fonda Las Cuatro Estaciones del carrer Arenal, on se celebrava el Sant Joan d’Hivern, un dels dies claus de l’any maçònic. Els tres grups disposaven de cotxes per barrar el pas del general i de mercenaris armats amb trabucs.
Onze bales. Pels impactes, segons les investigacions de la Comissió Prim, la berlina en què viatjava el general va rebre un atac combinat des de diferents punts, dreta i esquerra. En inspeccionar la levita i l’abric que portava Prim, es van comptabilitzar nou orificis d’entrada sense sortida a l’altura de l’espatlla, més un altre al colze i un altre al dit anular esquerre (descobert a l’autòpsia). Així, l’informe conclou que és pràcticament impossible que el general Prim sobrevisqués tres dies.
Les ferides. La gravetat de les lesions hauria impossibilitat Prim parlar normalment i els dos braços van quedar inútils. L’autòpsia revela que, encara que hi va haver un intent de tallar les hemorràgies. No se’l va sotmetre a cap cura per provar de salvar-lo.
1. Va morir Prim tres dies després de l’atemptat? L’autòpsia confirma, al contrari del que s’ha acceptat fins ara, que les ferides, encara que no van afectar cap òrgan vital, van ser de gravetat, la qual cosa deixa en evidència el fals comunicat del govern de l’època. I encara que Prim no es va morir a l’acte, és pràcticament impossible que sobrevisqués tres dies. L’autòpsia també revela que Prim, després, va ser escanyat.
2. Per què no es va arribar a celebrar el judici? La causa judicial es va tancar en fals, es van alliberar tots els imputats, fins i tot als assassins que van confessar, quan Alfons XII, després de la Restauració Borbònica, decideix casar-se amb la seva cosina Maria de la Mercè, filla del duc de Montpensier, un dels instigadors de l’assassinat de Prim.
3. Quan es perd pràcticament la meitat del sumari original? La causa va arribar a tenir uns 18.000 folis, dels quals pràcticament se’n conserven la meitat, i desordenats. Segons la comissió Prim, la resta va ser “mutilada, esborrada i espoliada” després que l’advocat reusenc Pedrol Rius, que va estudiar el sumari, alertés que allò continuava sent una bomba política.
L’informe final de la comissió Prim desmenteix la versió oficial del govern de l’època i aporta dades reveladores sobre la seva mort.
Va ser el crim més car de la història d’Espanya. Es van contractar tots els assassins a sou disponibles i se’ls van pagar xifres estratos fèriques. La confabulació per liquidar el general Prim implica directament el llavors regent Serrano i el duc de Montpensier. Els assassins van suplantar la identitat del general reusenc i el procés judicial es va tancar en fals. Fins i tot es van deixar en llibertat els assassins que havien confessat. Amb l’estudi minuciós d’aquell sumari i les dades reveladores de l’autòpsia duta a terme al general –que descobreixen, per exemple, que Prim va ser estrangulat–, la comissió Prim d’investigació de la Universitat Camilo José Cela (UCJC) dóna el cas per tancat.
“L’engany ha durat 142 anys i fins avui”, afirma Francisco Pérez Abellán, que és director del departament de Criminologia de l’UCJC i president de la comissió Prim. Després d’un any d’investigació, el seu informe detalla amb exactitud què va passar aquell vespre del 27 de desembre de 1870 i els dies posteriors. Els experts forenses i criminalistes han analitzat el sumari pàgina a pàgina així com la berlina en què viatjava el general o el vestit que portava, a més de l’autòpsia que es va fer al cadàver.
“El punt de partida ha estat el sumari, allà hi ha tota la veritat, encara que el document és deliberadament incomplet i desordenat”, apunta Abellán, que destaca que pocs historiadors han recorregut a aquesta font original, cosa que ha contribuït al desconeixement real del cas Prim. “Nosaltres ens hem cenyit a les proves científiques i a l’estudi dels documents i això és irrefutable”, afegeix. En aquest sentit, les aportacions són complementàries i encaixen amb les investigacions històriques que ja han publicat autors com Pere Anguera, Rubio, Rueda Vicente, Bertrand Olivar i José María Fontana. Tots ells assenyalaven com a autors intel·lectuals del magnicidi el duc de Montpensier, i tots menys Rubio, el general Francisco Serrano, duc de la Torre.
“L’assassinat de Prim no és res més que el resultat d’una poderosa conspiració dels que tenien el poder i es resistien a perdre’l; Prim era un revolucionari que defensava una monarquia parlamentària i deixava el poder en mans d’Amadeu de Savoia i una nova cort, i apartava així tota la casta que en aquells moments ostentava el poder”, manté Abellán.
L’estudi del sumari ha permès trobar la llista original amb els dotze presumptes assassins del carrer del Turco i el que van cobrar: deu pessetes diàries, més un premi de cinc mil duros i la garantia de poder escapar. També que en la contractació, els criminals s’identificaven amb una contrasenya que recorda la maçoneria (una targeta partida en dos triangles) i que el crim va provocar un enfrontament mortal entre maçons.
Els resultats de les proves forenses també han estat reveladors: “Tot i que l’Ajuntament de Reus volia impedir que despulléssim la mòmia, al final vam poder fer-ho”, explica Abellán. I així van descobrir les marques al coll que revelen que, estant moribund i al llit, Prim va ser estrangulat. I també es van documentar altres ferides que no figuraven en la documentació oficial, motiu pel qual Abellán manté que no es va fer cap autòpsia al cadàver. No interessava.
Que el crim va ser una confabulació a gran escala ho demostra, segons aquest informe, el fet que el ministre de Governació, Sagasta, i el governador de Madrid, Rojo Arias, no van prendre mesures per protegir el president del govern i fins i tot van facilitar que no hi hagués ronda de policia als llocs per on havia de passar la berlina de Prim, tot i que ja havien intentat matar-lo dues vegades aquell mateix any.
Tenint en compte la gravetat de les ferides, especialment la trabucada a l’espatlla, la comissió manté que era impossible que Prim pogués redactar cap comunicat; en conseqüència, el govern provisional, sota el comandament del regent Serrano (un dels grans beneficiats pel crim), va difondre notes que enganyaven deliberadament sobre el veritable estat de salut de Prim, informant que el general havia rebut ferides lleus i es recuperava sense complicacions, quan en realitat estava mort o pràcticament mort.
En aquestes circumstàncies, va ser Topete, un dels enemics evidents de Prim, qui va encarregar-se de rebre el rei Amadeu I de Savoia, “que va quedar des del principi en mans dels pitjors enemics”, apunta Abellán. La conspiració culmina amb el tancament en fals del procés judicial, encara que el promotor fiscal, Joaquín Vellando, proposés el processament d’Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, candidat al tron d’Espanya i presumpte autor intel·lectual i financer dels atemptats.
“Amb el nostre informe volem demostrar que hi ha molta investigació que pot i ha de fer-se al nostre país i en què han de participar i aprendre els alumnes”, diu Abellán, qui suggereix que es canviï el nom del carrer Serrano de Madrid, “per passar a anomenar-se de l’assassí Serrano o avinguda de Prim”. El judici no va arribar a celebrar-se mai, però el cas ara queda explicat.
12-II-13, S. Sans, lavanguardia