Marcello Dell’Utri, acusat d’un dels més grans espolis culturals de l'època moderna
Escàndol a Itàlia pel robatori massiu de llibres antics de la Biblioteca dels Girolamini, de Nàpols
Marcello Dell’Utri, amic íntim de Berlusconi, nega haver planejat l’espoli cultural
L’amor pot portar a fer bogeries. També l’amor pels llibres. Això explicaria la conducta del senador sicilià Marcello Dell’Utri. Ex-mà dreta i íntim amic de Silvio Berlusconi, Dell’Utri és un apassionat bibliòfil. Potser massa. L’encara parlamentari conservador, de 71 anys i processat per vinculació mafiosa, està sent investigat per la Fiscalia de Nàpols per la seva presumpta implicació en el saqueig de la Biblioteca dels Girolamini, una de les més antigues d’Itàlia, d’on han desaparegut milers d’exemplars antics d’incalculable valor.
El cas de la biblioteca napolitana, de titularitat estatal, ha causat un enorme escàndol a Itàlia. Es pot tractar d’un dels espolis culturals més greus de l’època moderna. Dimarts es van confirmar sis ordres de detenció contra sis participants més en la trama. L’exdirector de la institució, Marino Massimo De Caro, ja fa temps que és a la presó i ha confessat, parcialment, ser el cervell del robatori massiu de llibres.
Les indagacions han descobert l’existència d’una banda organitzada per saquejar la biblioteca, propera a la catedral i que es va obrir al públic el 1586. Els veïns van notar durant mesos moviments nocturns sospitosos de camionetes i caixes. Gràcies a la Interpol, la policia italiana va aconseguir que la seva homòloga alemanya segrestés uns 500 llibres que eren a punt de ser subhastats a Munic. Altres accions similars es van dur a terme a Nova York i París.
Dell’Utri ha negat haver sostret llibres. Segons ell, el director només li va cedir alguns exemplars. Una part ja els ha tornat, però no apareix un exemplar molt valuós d’Utopia, obra publicada el 1516 per Thomas More.
La Fiscalia creu que s’ha tractat d’un pla meticulosament planejat per espoliar a consciència la biblioteca, de gairebé 160.000 volums, en la qual destaquen obres de filosofia, de teologia i d’història de l’Església. També és coneguda pel seu arxius de composicions musicals.
Res en aquest cas no sembla una coincidència. De Caro va arribar a la direcció de la biblioteca, el juny del 2011, gràcies a les gestions de Dell’Utri davant el llavors ministre de Cultura a Roma, Giancarlo Galan. Aquest ha mostrat ara una “tristesa personal profunda” i ha reconegut la seva “responsabilitat moral” per haver nomenat De Caro –amb antecedents per robatori de llibres antics–, però ha recordat que ho va fer a instàncies de Dell’Utri.
El senador és un personatge molt conegut. Va ajudar Berlusconi a entrar en política, el 1994, i va cofundar amb ell Forza Italia. També va ocupar càrrecs executius a les empreses d’il Cavaliere. Va presidir Publitalia, la concessionària exclusiva de publicitat dels canals de Berlusconi. Anys enrere, a la dècada dels setanta del segle passat, Dell’Utri va proporcionar a Berlusconi un mosso de quadra per a la seva finca, Vittorio Mangano, un sicilià que després va resultar ser un mafiós de la Cosa Nostra, autor de diversos homicidis i que va acabar condemnat a cadena perpètua. Sempre s’ha sospitat que Mangano va actuar com una mena de protector de Berlusconi. El mafiós dirigia des de la mansió d’il Cavaliere a Arcore, a prop de Milà, els negocis de Cosa Nostra al nord d’Itàlia.
Malgrat la seva estreta relació, Dell’Utri va ser exclòs de les llistes de candidats del Poble de la Llibertat (PdL) per a les eleccions del pròxim 24 i 25 de febrer per donar així una imatge de partit net. Dell’Utri i altres personatges amb condemnes o processos pendents van ser-ne apartats. Berlusconi està en la mateixa situació judicial però no es va aplicar la norma. En una entrevista amb el diari
La Stampa, el director dels Museus Vaticans i exministre de Cultura, el catedràtic Antonio Paolucci, va denunciar que el cas de Nàpols, per desgràcia, no és únic a Itàlia i que “a milers de biblioteques i museus s’està evaporant l’immens patrimoni nacional”, ja sigui per robatori, desídia o un ús inapropiat. Paolucci va advertir: “El teixit cultural del país s’està esfondrant”.
31-I-13, E. Val, lavanguardia