la fórmula islandesa: el Diner Públic no és per a "salvar bancs"
Islàndia va fer el correcte en no cobrir els dipòsits dels estalviadors estrangers després del col·lapse financer del 2008. Així de clar ho va deixar ahir el Tribunal de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), que va donar la raó al país nòrdic per haver-se negat a pagar els deutes que un dels seus principals bancs, el Landsbanki, en fallida, va contreure amb milers de clients al Regne Unit i Holanda.
El veredicte, que és definitiu i no es podrà impugnar, posa punt final a quatre anys de batalla legal, a més de donar esperança als qui consideren que els diners públics no s’haurien d’utilitzar per salvar els bancs en fallida.
El tribunal va rebutjar els arguments esgrimits per Holanda i el Regne Unit, que acusaven Islàndia d’haver violat la directiva europea sobre esquemes de garanties de dipòsits, assegurant que la normativa l’obligava a garantir els primers 20.000 euros de cada compte. Segons el tribunal de l’AELC, tanmateix, la directiva europea no preveu l’esmentada obligació “en una crisi sistèmica d’una magnitud com la que al seu dia va experimentar Islàndia”.
La desfeta financera de finals del 2008 va provocar la fallida del sistema bancari islandès, així com l’enfonsament de la moneda i un dràstic augment de l’atur. Entre els afectats hi havia uns 340.000 estrangers que havien obert comptes a Icesave, la filial en línia amb la qual el Landsbanki havia atret estalviadors britànics i holandesos oferint alts interessos.
En un primer moment, el Regne Unit i Holanda van cobrir els fons dels afectats però després van reclamar el deute a Islàndia. Després de llargues i intenses negociacions, les dues parts van arribar a un acord segons el qual l’Estat nòrdic es comprometia a pagar. Aquesta entesa, tanmateix, es va trencar després que els islandesos la rebutgessin a través d’un referèndum. Mesos més tard, un segon acord tornaria a ser rebutjat per mitjà d’una altra consulta ciutadana.
Islàndia va celebrar ahir que la justícia europea hagi decidit donar-li la raó, assenyalant que la resolució “tanca una important etapa d’una llarga sèrie”. La notícia també va ser rebuda amb entusiasme per la ciutadania. “Deixa clar com d’important que és que el poble es pronunciï sobre els assumptes en lloc de deixar-los en mans dels polítics”, va declarar a La Vanguardia Ragnar Ólafsson, un dels ciutadans que van impulsar els referèndums. Si bé Islàndia es va negar a pagar el deute amb diners públics, fa uns mesos va començar a tornar els deutes amb els mateixos actius del Landsbanki, cosa que continuarà fent.
29-I-13, G. Moreno, lavanguardia